Aquesta festa ha esdevengut amb el temps una fita en el calendari festiu de les Pitiüses. El seu inici, com el de moltes altres coses que arriben a ser importants, va ser una qüestió purament anecdòtica. La Comissió Executiva de l'Institut en la sessió del 28 de maig de 1971 mostrà el seu interés a reconèixer la labor entusiàstica de l'Escola de Sant Josep i del mestre Pere Planells i Marí; d'uns mesos ençà els al.lots recollien una bella sèrie de cançons eivissenques, que publicaven setmanalment en el Diario de Ibiza. Per aquest motiu s'acordà la concessió d'una placa a títol de distinció a aquesta escola. Per tal de donar més brillantor a l'acte, s'acordà que es celebràs la nit de Sant Joan, coincidint amb una nit plena de simbolisme i tradició. A aquest homenatge s'hi afegí la clausura del curs de llengua catalana, el primer que realitzava l'Institut. L'acte se celebrà a Sant Josep, a un pati cedit per la família Marí Tur, situat a la plaça del poble, cantonada amb la carretera des Cubells.

    La mateixa Comissió Executiva va crear el Premi de la Nit de Sant Joan, que amb caràcter anual, seria concedit a l'escola o institució docent d'Eivissa i Formentera que més s'hagués distingit amb algun treball d'equip sobre qualsevol tema de les Pitiüses. La festa de concessió del Premi s'acorda que sigui la nit de Sant Joan al poble o parròquia corresponent a l'escola guanyadora. Aquest acord és rectificat l'any següent i l'Institut decideix, mogut per un criteri pràctic i conscient també de l'interés que pot oferir institucionalitzar la festa a un lloc concret, per tal que el seu arrelament i el seu caràcter popular arribin a crear una tradició important per a la nostra cultura, que se celebri al poble de Sant Josep i que es busquin altres activitats per crear ambients propicis als diversos pobles d'Eivissa i Formentera. Aquest criteri de radicar la festa a Sant Josep es va mantenir els quatre primers anys, del 1971 al 1974. L'any següent, el 1975, es va celebrar al poble de Sant Joan i aquí començà el caràcter de festa itinerant per tots els pobles de les Pitiüses, caràcter que encara manté avui.

    La tría del poble s'ha fet segons les peticions que, associacions de vesins, grups juvenils o altres estaments, com el propi ajuntament, han elevat a la Comissió Executiva. Aquestes agrupacions han ajudat en la realització de la festa i els ajuntaments col.laboren en aspectes materials, com ara aixecar escenaris, aportar cadires i, també segons les seues possibilitats, ajuda econòmica en forma de subvenció.

    A partir de 1973 s'ha institucionalitzat la lectura d'un manifest, on la Comissió ha exposat el seu punt de vista sobre diversos aspectes de la nostra realitat cultural i social. Un repàs del manifestos llegits al llarg de més d'un quart de segle, ens mostra una reiteració de temes: la llengua és el tema dominant a molts de manifestos; el seu ensenyament, l'us a la litúrgia, en els mitjans de comunicació ... Però altres temes també destaquen: la cnservació del medi natural, el patrimoni cultural en el sentit més ampli, l'autogovern, el record a d'eivissencs desapareguts, celebracions com el II Congrés Internacional de la LLengua Catalana, etc. són motius de preocupació constant del Manifestos que s'han anat publicat a la revista Eivissa, allí remetem als interessats en conèixer els diversos continguts.

    En la festa mai no ha fallat el tradicional fogueró com a colofó de la Nit. Durant molts d'anys, i com una manera més de finançar una part de la revetla, es va sortejar entre els assistents una cistella plena de productes típics de les Pitiüses. La despesa més important ha estat assumida pel propi Institut, que a partir de la Festa de 1978 ha comptat amb el suport de "La Caixa".