Història

ELS INICIS

El 8 de gener de 1949, en el despatx del batle d’Eivissa, Cèsar Puget Riquer, es reuní la comissió gestora del projectat centre d’estudis locals. El grup estava format pels quinze patricis següents : Josep i Antoni Costa Ramon, Enrique Fajarnés Cardona, Alexandre Llobet, Isidor Macabich, José María Mañá de Angulo, Narcís Puget, Jeroni Roig Binimelis, José Sáez Martínez, Manuel Sorà Bonet, Bartomeu Tur Guasch, Josep Tur Riera, Manuel Verdera Ferrer, Marià Villangómez Llobet i Josep Zornoza Bernabeu. Aquesta comissió realitzà les gestions pertinents per tal de sol·licitar la incorporació de l’Institut al Patronat José María Quadrado, dedicat a investigacions de caire local, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La idea de la fundació de l’Institut havia set promoguda per l’aleshores governador civil de Balears, José Manuel Pardo Suárez. La Societat Cultural i Artística Ebusus, oferí la capçalera de la revista Ibiza , que s’editava des de 1944 i se n’havien publicat 28 números. Aquesta contribució es complementà amb l’oferiment de col·laboració de les persones que en formaven el cos de redacció i dels membres de la Comissió de Cultura de l’entitat. A més, el governador Pardo Suárez adquirí, previ pagament de 60.000 pta., el casal de can Llaudis, bell exemple del gòtic català, situat al carrer Major de Dalt Vila, per convertir-lo en la seu noble de l’Institut.

En reunió plenària de 18 de gener d’aquell llunyà any de 1949, la corporació municipal de l’Ajuntament d’Eivissa quedà assabentada de l’escrit adreçat al Patronat José María Quadrado, amb data de 10 de febrer, amb la sol·licitud d’adscripció de l’Institut. Una vegada aprovada l’adscripció, el 28 de març era aprovat el reglament de funcionament de l’Institut i començava la seua llarga i fructífera trajectòria.

Aquesta primera etapa, de poca incidència pública, es caracteritza per la publicació de sis números de la revista Ibiza i una esplèndida col·lecció de llibres d’autors com Antoni Costa Ramon, Josep Costa Ramon, Enrique Fajarnés Cardona i l’aportació més nombrosa d’Isidor Macabich, trencada per les escasses activitats que organitza l’Ajuntament d’Eivissa, aprofitant el nom de l’Institut.

LA REPRESA DE L’INSTITUT

La publicació de la tesi doctoral de Bartomeu Barceló Pons, “Evolución reciente y estructura actual de la población de la Islas Baleares “, marcà una fita important en la vida de l’entitat.

Aquesta notícia de l’edició del llibre, acompanyada de l’existència de l’Institut d’Estudis Eivissencs, entitat que tothom considerava gairebé desapareguda, aixecà l’interès i la curiositat d’algun jove eivissenc. Un d’ells, Josep Marí, pintor i lletraferit, s’interessà pel possible revifament de l’entitat. Marià Villangómez fou el seu suport i guia; el poeta li explicà el funcionament inicial de l’Institut i l’encomanà al regidor Enrique Ramon Fajarnés per tal de possibilitar el redreçament de l’entitat. Josep Marí, acompanyat d’un petit grup d’amics, visitaren el regidor a finals de 1969. Una vegada acceptada aquesta iniciativa, i amb el beneplàcit dels encara membres de l’Institut, Josep Marí, tenaç com pocs, i l’eixamplada colla d’amics posaren fil a l’agulla: es cobriren les places vacants, es crearen noves vocalies i es reorganitzà la direcció. L’Institut emprenia la marxa i es posava a treballar de valent.

Amb els lligams municipals que mantenia la refundada entitat no es podia mantenir una desitjada independència d’actuacions. No era precisament a redós de l’Ajuntament que s’havien d’emprendre actuacions cada vegada més decidides i gosades, per la qual cosa l’any 1974 es redactaren uns estatuts, còpia dels de l’Obra Cultural Balear. L’aprovació d’aquestos no va ser gens fàcil; s’hagué d’esperar la mort de Franco per tal de veure’ls aprovats. Foren dos anys difícils i complexos, caracteritzats per una compromesa situació alegal i un perill constant de possible tancament de l’entitat. L’Institut emprenia el vol, intentava arribar al poble d’Eivissa, dinamitzar la somorta societat illenca, fer arribar una alenada d’aire fresc a l’espessa societat pitiüsa. El dinàmic grup de gent jove comptà sempre amb el discret, però efectiu, guiatge de Marià Villangómez, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La defensa de la identitat pitiüsa, la protecció del patrimoni natural i cultural són els principals motius que es marcà l’Institut. I aquesta defensa no es podia fer més que vindicant en primer lloc la nostra llengua, la llengua catalana d’Eivissa.

Les primeres publicacions en català varen ser Endevinetes i Curs d’iniciació a la llengua (ambdues publicades el 1972).

Generacions d’eivissencs i eivissenques han après a estimar la llengua de la mà de l’Institut. I aquest és el gran mèrit de l’entitat. Però no sempre ha estat fàcil, ni tan sols entesa la defensa aferrissada dels nostres valors, i d’aquí els entrebancs a les iniciatives portades endavant per l’Institut: prohibicions de cursos i recitals, dimonització de l’entitat per part de certs poders fàctics del franquisme tardà, amenaces de tancament, retirades de subvencions, acusacions públiques absurdes, utilització de l’entitat com a moneda de canvi al servei d’ambicions desmesurades, i tantes altres coses…Totes aquestes dificultats enfortiren i engrandiren l’entitat. Si més no, assenyalaren que estàvem en el bon camí.

El Curs Eivissenc de Cultura (arribat a la XXX edició), la Festa de la Nit de Sant Joan (XXX edició), els premis literaris de la Nit de Sant Joan i Baladre, les Mencions d’Honor Sant Jordi (XV edició), la recepció de TV3 a les Pitiüses, les publicacions periòdiques Eivissa i El Pitiús , una producció bibliogràfica que s’apropa als seixanta volums publicats -la més completa producció bibliogràfica pitiüsa-, la consolidació dels Cursos de Català per a Adults a bona part dels municipis illencs, la celebració a Eivissa de les Festes Populars Fabra, col·loquis de la Societat d’Onomàstica, celebracions del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana , sessions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, etc., són alguns dels èxits del treball incansable de l’Institut en aquesta època.

ANY DE CELEBRACIONS: 1999

L’any del cinquantanari és el moment de reflexió profunda sobre la feina passada i el nord que ha d’indicar el camí futur a seguir. Així la Comissió Executiva de l’Institut va dissenyar per als mesos d’octubre i novembre tot un seguit d’actes com a commemoració de l’efemèride. Prèviament i amb col·laboració amb la Fundació ” la Caixa ” el primer semestre de 1999 s’havien realitzat una sèrie de conferències sota el títol “Reflexions per a un nou mil·lenni”, pronunciades per Fabià Estapé, Ramon Margalef, Manuel Delgado, Sebastià Serrrano, Eliseu Climent i Josep Maria Quintana. La XXV edició del Curs Eivissenc de Cultura tractà sobre el propi Institut i la incidència en la societat illenca. Josep Marí, Cristòfol Guerau d’Arellano, Marià Serra. Antoni Mir, president de l’Obra Cultural Balear i el Dr. Joan Vilà Valentí, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, foren els conferenciants. L’acte central de la celebració l’obrí Isidor Marí, director d’Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, amb una conferència sobre “L’Institut d’Estudis Eivissencs l’any 2000″ , completada per l’actuació del grup UC, acompanyats per altres músics.

Els actes lúdics es concentraren en concerts i excursions. La Fundació ” la Caixa ” presentà Cants de Sardenya de Marina Pitau i Lucia Albertoni; Sa Nostra oferí l’actuació de la Camerata en el marc de l’església del Convent. Igualment, es realitzà una exposició sobre la “Història gràfica de l’Institut: 1949- 1999” , on es recollí el riquíssim material gràfic elaborat al llarg de la vida de l’Institut, fons bibliogràfic i fons documental de l’entitat. El recorregut, itinerant, finalitzà a la societat Ebusus, lloc de naixement de l’Institut.

La culminació dels actes es celebrà amb un sopar de germanor el dia 5 de novembre, al qual assistiren les primeres autoritats pitiüses i destacades personalitats arribades principalment de la resta de les illes, del Principat i de València, acompanyats de nombrosíssims socis i simpatitzants de l’Institut. El dia 27 del mateix mes, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana se sumava als homenatges a la nostra entitat i celebrava a Eivissa l’Assemblea General Ordinària, acompanyada, també, d’una exposició gràfica de caràcter itinerant.

L’ACTUALITAT

Arribats al dia d’avui, l’Institut d’Estudis Eivissencs compta amb 535 socis. La seva Comissió Executiva és formada per dotze membres, tots treballant per l’Entitat sense remuneració. Té la seu al núm. 12 del carrer de Pere Francès, a la Casa de l’Església, de la ciutat d’Eivissa, en règim de lloguer, i en una dependència d’uns 120 m2 . La insuficiència d’espais és notòria des de fa temps, ateses les activitats i necessitats actuals, que es configuren de la manera següent:

  • Actualment funcionen els grups de treball de Coneixement del Medi , adreçat a les persones amants de l’excursionisme, i el d’Economia i societat, dedicada a generar i recopilar coneixement per tal que sigui aplicat a la realitat social d’Eivissa i Formentera, en benefici de ciutadans, grups, institucions o empreses.
  • En conveni amb els Ajuntaments d’Eivissa i Sant Josep de sa Talaia s’imparteixen anualment Cursos de Català per a Adults per a Adults.
  • La biblioteca, especialitzada en temes pitiüsos, roman oberta al públic cinc dies a la setmana. Consta de més de 5.000 volums i milers de revistes especialitzades de molt diverses publicacions. El personal laboral és contractat amb el SOIB (Servei Ocupacional de les Illes Balears).
  • L’activitat editorial pròpia (actualment, més de setanta volums publicats) ocupa consells de redacció, equips de correcció, maquetació i disseny de la revista Eivissa i l’almanac El Pitiús , així com els diferents volums publicats anualment.

La seu de l’IEE acull organitzacions afins:

  • Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica (APREP)
  • Plataforma per la Llengua
  • Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB)
  • La seu alberga les funcions diàries pròpies d’administració, secretaria i tresoreria, funcions de la Comissió Executiva i arxius.
  • Alberga l’importantíssim llegat Marià Villangómez, encara per inventariar i oferir al món de la investigació i la recerca.
  • Com a entitat promotora de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, l’IEE alberga determinats grups de treball de la mateixa.

L’Institut d’Estudis Eivissencs és entitat adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, conveniada amb la Universitat de les Illes Balears, membre del Consell Acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics, membre de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL).

Entitat sense ànim de lucre, des de 1976 té la consideració d’entitat fundadora de “ la Caixa ”, amb representació permanent al Consell General.

Quadrianualment l’IEE signa convenis de prestació de serveis amb la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, i anualment amb el Servei d’Ocupació de les Illes (SOIB).

Guardons i reconeixements:

1989. Premi Savina del Grup d’Estudis de la Naturalesa.
1990. Premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear.
1992. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
2001. Medalla d’Or de la Comunitat de les Illes Balears
2008. Entitat d’Utilitat Pública.
2008. Medalla d’Or de la ciutat d’Eivissa.