L'aparició de les activitats econòmiques de la família Wallis a Eivissa s'originà amb l'arribada de John Wallis Polard procedent de Menorca. John fou representant consular del Regne Unit i casà amb l'eivissenca Antonia Gotarredona l'any 1791. La descendència del matrimoni (Juan; Edmundo y Ignacia) és la primera generació dels Wallis a Eivissa.

Juan Wallis Gotarredona inicià la firma comercial i industrial Wallis y Compañía al primer terç del segle XIX. Entre 1840 i 1857 mantingué una societat en comandita amb el seu fill Edmundo Wallis y Valls. Les activitats més destacades d'aquesta etapa són la construcció de vaixells, el comerç d'importació i exportació de l'illa amb la gestió de nombrosos nòlits i, no menys important, la intervenció en operacions relacionades amb la producció i el comerç de sal.
Com es recull a la citació següent (W001.CE-01, p. 1-2), la segona generació dels Wallis arrenca amb la disolució de la comandita entre pare i fill, immediatament substituïda per la societat del mateix nom (Wallis y compañía) entre els germans Edmundo i Guillermo Wallis y Valls:

Ibiza 31 diciembre 1857

Habiendo Llegado a su término, la Sociedad en comandita, que se estableció en esta ciudad en 1º de julio de 1840, formada por el Sor D.n Juan Wallis, como socio comanditario, y su hijo el Sor D.n Edmundo Wallis, como industrial, bajo la única firma social que suscribe, queda disuelta en esta fecha.
El Sor D.n Edmundo Wallis, liquidará todos los asuntos pendientes, y hasta la conclusión de las mismos, usando la misma firma que antes, con el consecuente añadido de, en liquidación, como se anota al pie.
Les damos las más expresivas gracias, por la amistad y confianza que ha dispensado a la comandita que expira hoy, y solicitando igual obsequio en favor del Establecimiento que la reemplaza, de cuya creación les daremos a su tiempo aviso, nos repetimos S.S.S. Q.S.M.B.

Wallis y C.a

Firma de S.S.S. D. Edmundo Wallis durante la liquidación.

Al mateix enviament i amb data del dia següent es remet una segona carta a tots els corresponsals de l'estranger amb el text següent:

Ibiza 1o Enero 1858

M.S.N:

Por la adjunta circular de ayer, observará haber terminado, en dicho dia, la Sociedad en Comandita, que bajo la razón de Wallis i C.a he dirigido, desde 1ode julio de 1840; y ahora pongo en su conocimiento que he formado otra sociedad, con mi hermano D. Guillermo Wallis, que principia hoy, con el mismo nombre de Wallis i C.a, la cual se ocupará de los mismos negocios que la estinguida casa.
Sirva tomar nota de nuestras respecivas firmas al pie, a las cuales confío dispensará la misma confianza, que siempre mereció la del extiguido Establecimiento.

Permanezco su atento S.S. Q.S.M.

Edmundo Wallis y Valls

Firma de S.S.S. D.n Edmundo Wallis

Firma de S.S.S. D.n Guillermo Wallis

Si bé Juan Wallis y Gotarredona inicià l'adquisició d'algunes propietats arrels a Eivissa sembla que la conversió dels Wallis, de comerciants i naviliers en hisendats, la intensificaren els germans de la segona generació (Edmundo, Juan i Guillermo) des de la dècada de 1860.
Cap al final d'aquesta segona generació i amb la tercera, la dels Wallis y Llobet (Juan Edmundo, Ignacio i Pilar), les activitats econòmiques deriven cap a l'explotació de les propietats arrels (urbanes i agrícoles): lloguers, producció d'ametlles, polpa de fruits i més intensament dedicant-se a les activitats financeres (negociació d'efectes), llavors molt vinculades al Cambio Mallorquín.

Des dels inicis Wallis y compañía feren negocis amb la gestió de capitals, però en les primeres etapes es tractava de l'anomenat canvi marítim, estretament relacionat amb els nòlits.
Una altra constant a la nissaga foren les activitats consulars (vicecònsols i agents consulars) amb la representació de diferents estats europeus (i també dels Estats Units d'Amèrica) a Eivissa. La vinculació d'aquesta tasca amb l'adquisició de propietats arrels derivà en l'aparició del topònim Cas Cònsol a l'illa.
Per bé que la historiografia fins ara destaca l'activitat política dels Wallis de la tercera generació, en la documentació ara descrita allò veritablement rellevant són els afers econòmics.

^ Dalt

Abast i contingut del fons

El fons s'organitza en onze sèries:

Sèrie V: Vapors . Abasta el període 1862 a 1881. Tres llibres. Conté el detall de les activiats econòmiques i sobre el transport de persones i mercaderies entre els ports en connexió amb Eivissa: Palma de Mallorca, València o Alacant. La família Wallis era la consignatària de la companyia Mallorquina de Vapores amb seu a Palma de Mallorca.

Aquesta sèrie s'organitza en dues subsèries: Vapors de roda i Vapors d'Hèlix.

Sèrie D: Llibres Diaris. Abasta el període de 1860 a 1896. Cinc llibres, incloent el que sembla un diari auxiliar. Un dels llibres era específicament de Guilermo Wallis i Valls. Altres tres són pròpiament de l'empresa Wallis y compañía.

Sèrie C: Llibres de Caixa. Abasta el període de 1858 a 1898. Quatre llibres. Tot i algunes llacunes en la successió temporal, aquesta sèrie, juntament amb els llibres Majors, mostra l'activiat empresarial de la companyia amb certs detalls. Des dels inicis centrats en les operacions mercantis i navilieres, els interessos van derivant a poc a poc vers les activitats financeres. Aquesta sèrie té restriccions d'ús.

Sèrie M: Llibres Majors. Abasta el període de 1878 a 1912. Sis llibres. Els llibres Majors W001-M-1 a W001-M-03 tenen dades econòmiques del període 1878-1884 que es troba absent als llibres de Caixa, permetent en certa forma emplenar el buit temporal de l'altra sèrie.

Els altres tres llibres Majors són un recull de les activitats econòmiques personals de Guillermo Wallis y Valls i probablement (al darrer llibre) d'Ignacio Wallis y Llobet.

Sèrie F: Factures, comptes de venda i desemborsaments. Abasta el període de 1840 a 1856. Dos llibres. Permet esbrinar les principals activitats econòmiques de la companyia a mitjan segle XIX: la importància dels nòlits i consignacions, juntament amb el comerç de productes d'importació i d'exportació d'Eivissa. Aquesta sèrie té restriccions d'ús.

Sèrie E: Efectes (a pagar i a rebre). Abasta el període de 1858 a 1889. Tres Llibres. Des del tercer relleu generacional dels membres de la família Walis el descompte de lletres es convertí en la principal activitat empresarial.

Aquesta sèrie s'organitza en dues subsèries: Efectes a pagar (EP) i Efectes a rebre (ER).

Sèrie CT: Comptes corrents. Abasta el període de 1884 a 1895. Un llibre. A banda de persones particulars residents a Eivissa es mostren les cases de comerç més relacionades amb els Wallis.

Sèrie CC: Llibres copiadors de cartes (correspondència). Abasta el període de 1857 a 1897. Tretze llibres. Mostra l'activitat amb els corresponsals de l'empresa als àmbits de l'estat espanyol (abans de la pèrdua de les colònies antillanes). Tot i que la sèrie és la més llarga hi ha importants llacunes temporals, sobretot a les dècades centrals del segle XIX. El llibre de la subsèrie de correspondència consular està força incomplet ja que no s'han conservat les cartes de l'agència consular de França a Eivissa. Aquesta sèrie té restriccions d'ús.

Aquesta sèrie s'organitza en tres subsèries: destinataris del Regne (CN); destinataris Internacionals (CE) i correspondència Consular (CO).

Sèrie EB: Esborranys. Abasta el període de 1869 a 1898. Nou llibres. La major part de les anotacions fan referència a les propietats arrels dels Wallis. També hi ha abundant correspondència familiar. En el primer període apareix un control exhausitu dels jornals pagats en les tasques de producció agrària. Aquesta sèrie té restriccions d'ús.

Sèrie H: Herència. Abasta el període ca. 1850 a ca. 1883. Un llibre. Recull una Indicación de todos los asuntos pertenecientes a la herencia del difunto D. Juan Wallis i Gotarredona. La gestió de l'Herència es manifesta en asentaments als llibres Majors almenys fins a 1883.

Sèrie MI: Material imprès Es tracta d'un llibre amb la partitura i la lletra de l'òpera Hamlet. Sembla respondre a l'interès per la música d'Ignasi Wallis i Llobet.

^ Dalt

Arranjament dels materials

Els materials s'han organitzat per coherència amb les funcions del productor, respectant el principi de procedència. Essencialment són llibres comptables que aparegueren en consonància amb les disposicions legals sobre comptabilitat d'empresa al segle XIX a l'àmbit de l'estat Espanyol. Els productors seguiren les pràctiques habituals comptables -comptabilitat per partida doble- tot i que no s'han conservat cap dels llibres de balanços -comprovació, situació i resultats-.

Tant com ha estat possible s'ha respectat l'ordre original a l'hora de proposar les sèries amb les quals es descriu el fons. S'han consultat fonts bibliogràfiques per tal de conèixer les pràctiques habituals en els usos comptables de la segona meitat del segle XIX. Concretament:

Castaño, F. (1919). La verdadera contabilidad, o séa curso completo de teneduría de libros por partida doble (35 ed. reformada por su hijo Enrique Castaño Braddell). Madrid: Imprenta de los hijos de Gómez Fuentenbro.

Castaño, F. (1893). Guía Manual del Comercio y de la Banca, o séa tratado completo teórico - práctico de operaciones mercantiles, cambios y arbritajes, y de monedas, pesas y medidas nacionales y extranjeras (22 ed. corregida y considerablemente aumentada por su hijo Enrique Castaño Braddell). Madrid: Imprenta de la Viuda é hija de Gómez Fuentenebro.

^ Dalt

Notes sobre la descripció física

En alguns llibres Diaris i en alguns llibres Copiadors de Cartes s'arrabassaren, en un moment desconegut, alguns fulls. Pel que fa als Diaris la pèrdua de contingut és poc rellevant. En alguns Copiadors de Cartes la pèrdua és força important.

El llibre d'Esborranys amb l'etiqueta original núm. 13 de 2975 a 3446, només conserva les cobertes. En un moment desconegut, abans del lliurament del fons a l'IEE es desprengueren els fulls i es perdé tot el contingut. Per la seqüència de les etiquetes anterior i posterior és probable que abastàs des de 1876 a 1877.

En els casos en què s'ha perdut la coberta, o bé el tipus de paper i tinta utilitzats han alterat sensiblement l'estat de conservació dels llibres, s'apliquen mesures de restricció d'ús.

^ Dalt

Còpies per a l'ús del fons

Actualment l'IEE valora la possibilitat de fer còpies digitals d'algunes parts del fons. Mentrestant els materials originals són accessibles amb les restriccions d'accés i d'ús indicades als apartats corresponents d'aquesta descripció.

^ Dalt

Restriccions

L'accés als materials està previst per a investigadors que realitzin algun tipus de recerca relacionada amb el contingut del fons. Els investigadors han d'identificar-se davant la institució. En el cas de doctorands han de consignar la universitat i departament en els quals duen a terme la tesi, així com el director/a de la mateixa. També tenen accés als materials els investigadors/col·laboradors habituals de qualsevol de les publicacions de l'IEE.

Les restriccions relacionades a la següent taula es referixen a l'ús dels documents per motius de conservació:

Sèrie	Referència documental	Motius de la restricció
Caixa	W001-C-04	Despreniment de fulls per la pèrdua de les cobertes
Factures	W001-F-02	Despreniment de fulls per la pèrdua de les cobertes
Esborranys	W001-EB-01	Despreniment de fulls per la pèrdua de les cobertes
Esborranys	W001-EB-09	Despreniment de fulls centrals. Sembla no haver tengut mai coberta
Correspondència	W001-CN-01	Tall longitudinal que afecta els primers 150 fulls
Correspondència	W001-CN-02	Descomposició dels fulls per efecte d'oxidació de la tinta
Correspondència	W001-CN-03	Descomposició dels fulls per efecte d'oxidació de la tinta
Correspondència	W001-CE-01	Despreniment de fulls. Sembla no haver tengut mai coberta

^ Dalt

Formes autoritzades i termes preferents

Punts d'accés normalitzats

^ Dalt

Formes autoritzades i termes preferents

Punts d'accés de persones

Elaborat a partir d'informació facilitada pel Sr. Marià Serra Planells

^ Dalt

Material d'arxiu relacionat/estranyat

^ Dalt

Relacions amb entitats externes

^ Dalt

Informació administrativa

Incorporacions al fons

No està prevista cap incorporació. Consta que alguns investigadors locals disposen de documents d'arxiu directament vinculats al fons.

Història de l'adquisició

El fons arribà a l'IEE per una donació perpètua feta (circa 1975) per la família Costa Ribas qui l'heretà per vincles familiars amb els productors dels documents. El Sr. Mariano Costa Ramón casat amb la Sra. Concha Riquer Wallis era oncle del Sr. Josep Costa Ribas qui feu la donació a l'IEE en la data indicada.

Avaluació dels materials

Tots els materials són autèntics. Cronològicament la major part es concentren en el període 1860-1890. A l'interior d'alguns documents compostos (llibres) hi ha notes soltes que estan convenientment descrites a la base de dades i al document XML, els quals s'han fet servir per a l'elaboració d'aquesta descripció.

Precedents sobre la custòdia del fons

El mes de març de l'any 2011 es realitzà una intervenció al conjunt del fons. A l'informe que se'n va fer trobam els següents paràgrafs:

Informació sobre el processament del fons

El fons romangué sota la custòdia de la família Costa Ribas fins que el lliurà en donació perpètua a l'Institut d'Estudis Eivissencs vers l'any 1975. Posteriorment fou inspeccionat ocularment per Francisca Tur Riera i Vicent Marí Costa, sense fer-hi cap intervenció arxivística. En fer l'actuació de conservació (2011) es creà una fitxa de cada llibre amb les dades més importants i el seu estat de conservació. És una relació de 47 fitxes amb el següent esquema:

Encapçalament	Descripció
Identificació del llibre	Segons l'etiqueta conservada a la coberta
Estat de conservació	Tres opcions: bo; regular; dolent
Mides	Exteriors -en centímetres-
Enquadernació	Breu descripció dels materials i l'estat de conservació de les cobertes
Bloc	Extensió (pàgines) i incidències en les mateixes
Observacions/recomanacions	Sobre la ubicació de material en estat de conservació dolent i la seva disposició al fons

^ Dalt

Informació associada

Situació legal del fons

La normativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sobre la gestió del patrimoni documental mostra un tractament genèric a la Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears, BOCAIB núm. 165 de 29 de desembre de 1998. Específicament, la gestió dels arxius es desenvolupa a la Llei 15/2006 d'arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, BOCAIB núm. 152 de 28 d'octubre de 2006. Al capítol II d'aquesta llei es recull tot allò previst en relació amb els documents de titularitat privada.

Altres catàlegs

S'ha creat una descripció del fons en format base de dades per a consulta local a la seu, així com el document XML transformació del qual en surt la present versió XHTML.

Suggeriments per a la citació del fons d'arxiu

Podeu citar els documents: Descripció del document. Data. Fons d'arxiu de la Família Wallis a Eivissa (W.001 - XX - 0X). Institut d'Estudis Eivissencs. Exemple:
Carta de Wallis y Compañía a Miguel Salvá. 22 juny 1884. Fons d'Arxiu de la Família Wallis a Eivissa (W.001- CN - 04). Institut d'Estudis Eivissencs.

^ Dalt

Obra publicada en la qual es fan servir documents d'arxiu sobre Wallis y compañía

• Guerau d'Arellano i Tur, C. (2005). Una carta d'Edmund Wallis i Valls de 1875, a El Pitiús 2004, Almanac per a Eivissa i Formentera. Institut d'Estudis Eivissencs, p. 14-17

• Guerau d'Arellano i Tur, C. (2005). Dos naufragis a les Pitiüses els anys 1869 i 1870 , a la Revista Eivissa, núm. 42-43. Institut d'Estudis Eivissencs, p. 42-45.

• Guerau d'Arellano i Tur, C. (2006). Quarantena de la tartana Saint Jean al port d'Eivissa (1840), a la Revista Eivissa , núm. 44-45. Institut d'Estudis Eivissencs, p. 32-33.

• Guerau d'Arellano i Tur, C. (2008). Correspondència d'Edmund Wallis i Valls: un litigi amb l'Ajuntament d'Eivissa (1870), a El Pitiús 2007, Almanac per a Eivissa i Formentera. Institut d'Estudis Eivissencs, p. 62-65

• Nadal Mut, A. (2015). Mallorquins, menorquins i Eivissencs a les exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929), Tesi doctoral. Programa de doctorat. UIB.

• Viñaras y Domingo, A. J. (2011). De la dictadura a la república: 1931 según 'Diario de Ibiza', Memòria d'investigació. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. UIB.

• Viñaras y Domingo, A. J. (2013). Eivissa y Formentera, 1931-1936: sociedad, economía, elecciones y poder político, Tesi doctoral. Programa de doctorat. UIB.

^ Dalt

Sèries

^ Dalt

^ Dalt

C	1-4	Llibres de Caixa
			Aquesta sèrie es caracteritza per la discontinuïtat temporal.
		L'arranjament dels llibres s'ha fet seguint el criteri de la data de producció.
		Al primer llibre de Caixa (W001-C-01), 1858-1859, les activitats majoritàriament reflectides són el cobrament de les parts (nòlits) dels vaixells participats per la companyia, el préstec a "canvi marítim" a diversos patrons, l'adquisició de productes agraris (seguint el cicles estacionals dels mesos de collita: ordi, ametlles...) i la venda posterior. També tenen importància el cobrament de les comissions del vapors, indicant que les funcions de consignació eren anteriors a la cronologia conservada als llibres específics de dita sèrie.
		Al segon i tercer llibres (W001-C-02-03) es mostra com les activitats progressivament deixen de centrar-se en els productes de la navegació (les participacions en vaixells són molt minses). La importància del magatzem de compra-venda és molt major. Apareixen els rendiments de les propietats immobles i una gran part de l'activitat està relacionada amb les lletres de canvi.
		Al període final de la sèrie (W001-C-04), 1890-1898, els assentaments de caixa s'especialitzen en la gestió de lletres de canvi. Les operacions amb productes agraris tenen una importància sensiblement menor. El negoci marítim pràcticament ha desaparegut.

^ Dalt

^ Dalt

F	1-2	Factures, comptes de venda i desemborsaments
			Els materials es redactaren en les següents llengües:
			Espanyol; anglès; francès.
		L'arranjament dels llibres s'ha fet seguint el criteri de la data de producció.
		El primer llibre (W001-F-01) abasta el període 1840-1849, mostra les actuacions com a consignataris de diferents vaixells al port d'Eivissa. Els Wallis tingueren un acord amb Sebastià J. Sorà en qualitat d'amitgers per a la producció i exportació de sal de les salines d'Eivissa i de Formentera. Wallis y compañía bàsicament intervingué com a consignatari dels vaixells, cobrant comissions per les tasques de càrrega de la sal. Aquestes activitats són les més significatives durant el període.
		Ports de destinació més habituals dels vaixells saliners: Vaixells russos al Bàltic sense especificar el port de destinació Bergen Stavanger Trondheim Estocolm Kristiansand Nova York Alger
		A la pàgina 81 hi ha una Relación de los pasageros (sic) que se embarcaron abordo del vapor Mallorquin desde Ibiza a Palma (7) i Barcelona (1) datada en agost de 1842.
		El segon llibre (W001-F-02) abasta el període 1849-1856. Permet seguir el detall de les operacions amb determinats vaixells dels quals n'eren partíceps als nòlits amb altres empresaris. Els productes d'exportació més presents són ara la sal i les ametlles. Hi ha reculls del producte de l'almadrava durant diversos anys, així com el detall del cost de construcció d'un vaixell com a actiu propi de la companyia.
		Es mostra el detall (nom passatgers, classe, destinació, preu i lloc al vaixell) dels viatges realitzats pels vapors Mallorquín i Barcelonés amb destinació Palma i Barcelona entre juliol de 1850 i febrer de 1856.

^ Dalt

E	1-3	Efectes (a pagar i a rebre)
			L'estat de conservació es bo, tot i que al llibre d'efectes a pagar s'arrabassaren alguns fulls del final.
			Algunes lletres estan redactades en anglès.
		Els llibres s'han arranjat segons la subsèrie a la qual pertanyen i a continuació segons la data de producció.
		L'abast temporal de la sèrie és molt diferent segons que es tracti de lletres a rebre (1884-1889) o de lletres a pagar (1858-1884), per la qual cosa sembla que de la primera s'han estranyat una gran quantitat de llibres, tractant-se possiblement de la subsèrie més afectada quant a pèrdues.
		Aquesta sèrie s'estructura en les subsèries següents:
	llibres
EP	1	Efectes a pagar
			875 efectes. Els llocs consignats són molt variats, tot i que destaca la recurrència de Palma i Madrid. Permet identificar els agents o corresponsals de la companyia a diferents places de comerç.
			Aquesta és la llista cronològica de les places i els agents d'ultramar més habituals en l'activitat de la companyia:
			Places i agents a ultramar de Wallis y compañía Data Agent Lloc 1871-1884 B.B. Giménez; Jiménez y Ayala; Belaunzarán y Cia.; Millares Balbín y Cia.; Zorrilla y Cia.; Gelats Hermanos; Misa Hermanos; Veiret Lorenzo y Cia. L'Havana 1874-1884 Carrau y Cia. Montevideo 1875-1884 Polledo Rionda y Cia.; Francisco Aballí y Cia.; Bea, Bellido y Cia. Matanzas 1876-1884 Jacas y Cia. Santiago de Cuba 1877-1884 Antonio López y Cia.; Miguel Santiago y Cia. Buenos Aires 1878-1884 Francisco Bastón y Cia.; Borrás Hermanos San Juan de Puerto Rico 1879-1884 Larrousse Larrauri y Cia.; Martínez y Cia. Cárdenas 1881-1884 Monés y Cia. Baracoa 1881-1884 José Reyes Manila 1882-1884 A. Font y Cia.; Joaquín Puntoner Cienfuegos
	llibres
ER	2-3	Efectes a rebre
			El primer llibre abasta els efectes amb núm. 10099 al núm. 11400. Es tracta de lletres girades majoritàriament a Barcelona i Palma -Cambio Mallorquin- a vuit dies vista. Sembla que una part essencial de l'activitat era el descompte. Wallis y compañía es comportà, almenys des dels anys 1880, com una empresa de finançament a curt termini, suplint en part la inexistència de cap entitat bancària a l'illa d'Eivissa.
			El segon llibre abasta els efectes amb núm. 13884 al núm. 15150.

^ Dalt

^ Dalt

CC	1-13	Llibres Copiadors de cartes
			Atès l'estat de conservació dels tres primers llibres (CN-01-03) les consultes per a fer la descripció han estat les mínimes. El tipus de paper (bíblia) i les tintes utilitzades han provocat un fort deteriorament intern. Les llengües utilitzades al conjunt de la correspondència són les següents:
			Espanyol; anglès; francès; italià.
		L'arranjament dels llibres s'ha fet seguint en primer terme el criteri de destinació de la correspondència (nacional, internacional, consular) i a continuació la data de producció.
		Com els llibres Diaris i els llibres Majors, l'ús dels Copiadors de cartes era preceptiu legalment segons el codi de comerç vigent durant el període dels materials.
		Castaño (1919, p. 49) descriu en termes del moment la rellevància comptable d'aquests llibres: Siendo éste uno de los libros principales, y como en él se da razón de todos los tratos y negocios que concertamos con nuestros corresponsales, es el que debe consultar primeramente el Tenedor de libros para la formación del Diario. Todo copiador debe tener un índice para poder anotar por orden alfabético los nombres de los sujetos con quienes sostenemos correspondencia, estampando al lado de aquellos las páginas en que se hallan copiadas todas las cartas o telegramas que se hayan dirigido.
		La presència d'índexs és molt dispar a la sèrie. En la correspondència de destinataris del regne (subsèrie CN) no s'en conserva cap de complet, mentre que als llibres de correspondència a destinataris estrangers (subsèrie CE) es conserven tots els índexs, parcialment o complets, a no ser el primer llibre (CE-01) el qual en un moment indeterminat perdé les cobertes.
		Pel que fa als telegrames, el seu ús és molt habitual als copiadors de correspondència des de la dècada de 1880. La primera estesa de fil telegràfic a Eivissa fou l'any 1860.
		Aquesta sèrie s'estructura en les següents subsèries:
	llibres
CN	1-8	Destinataris del Regne (1872-1893)
			Aquesta subsèrie conté els llibres (8) de correspondència a destinataris nacionals de Wallis y compañía. Els llibres W001-CN-06-08 recullen la correspondència conjunta de destinataris nacionals i internacionals.
			A la taula següent hi ha una relació pel que fa a les places de comerç més representatives. S'han distingit dos períodes, un a l'inici de la documentació (1874) i l'altre al final de la mateixa (1892-93).
			La major part dels corresponsals són a ports de la Mediterrània. Els components de la xarxa pel que fa a les places més habituals són els següents:
			Corresponsals més presents a la sèrie Destinataris del Regne Lloc Corresponsals 1874 Corresponsals 1892-93 Palma Banco Balear; Ernesto Canut; Fco. Manuel de los Herreros; Pedro M. Granada; Gregorio Oliver; Pericás y Cia; Marcos Picornell Bauzá; Miguel Salvá; José Astier; Miguel Estade y Sabater; Gabriel Medina y Torrendell; José Astier; Bartolomé Roca y Estades. Cambio Mallorquín; Ernesto Canut; Martínez y Planas; Pericás y Cia; Miguel Salvá; Eduardo Roca; Isleña Empresa Vapores. Barcelona Tomás Forteza; Francisco Rahola y Ballesté; Miguel Serrahima; Antonio Valls y Calbet; Zamora, Costa y Cia. Arimany y Ballesté; Juan Clerch y Nicolau; Guillerom J. Huclin; Jaime Guardiola Roig; Hijo de Ramón Ramos; Salvadó y Sala; Hermanos Vidal Quadras. Alacant Carratalá e Hijo; Maisonnare y Cia.; Viuda de D. Pedro Vallet; Gaspar White y Cia. J.M. Languillón; Languillón y Cia. València A. Miranda e Hijo; José Romero Abril. Morodes Hermanos; Trenor y Cia. Madrid Viuda de Santiago de Velasco e Ibarrola; Miranda e Hijo. Manuel Luna y Marura; Viuda e Hijos de Santiago Velasco e Ibarrola Màlaga Pascual Chulia Alamar; R.M. Gómez; Miguel Moll; Andrés Reyes. Maó Ladico Hermanos. Ladico Hermanos. Cartagena Andrés Pedreño; Sebastián Pérez del Castillo. Dénia Juan Arguimbau; José Riera. Reus Esteve y Grau
	llibres
CE	9-12	Destinataris internacionals (1857-1883)
			Aquesta subsèrie conté els llibres (4) de correspondència a destinataris internacionals i de corresponsals a l'illa de Cuba. Els llibres W001-CN-06-08 recullen la correspondència conjunta de destinataris nacionals i internacionals.
			L'abast de la xarxa de corresponsals internacionals és ample tot i que centrada a Europa; Ports antillans i Nord-amèrica, si exceptuam el cas d'Alger.
			A la taula següent hi ha una relació pel que fa a les places de comerç més representatives. S'hi han distingit dos períodes, un a l'inici de la documentació (1857-1858) i l'altre cap al final de la mateixa (1881).
			Corresponsals més presents a la sèrie Destinataris Internacionals Lloc Corresponsals 1857-58 Corresponsals 1881 L'Havana J.M. Morales y Cia.; Puig Hermanos; Capità Juan Prats (del San Francisco). Veiret Lorenzo y Cia.; Carlos Wallis y Tolrá; Zorrilla y Cia. Santiago de Cuba Bueno Baralt y Cia. Montreal Edward Maitland Jylee & Co. ; S. M. Douglas; Urquhart & Cie. J. M. Douglas. Nova York Gómez Wallis y Cia.; Gómez y Arguimbau; Galnay y Casado. Arguimbau, Wallis y Cia.; Herron & Spencer; Levy & Levis. Boston Homer & Sprague. Nova Orleans H. Menguens; Puig, Mir i Cia. Londres Dixon Harris & Anguier; Jameson & Son; J.R. Iglesias. Barning Brothers & Co.; Brown Shipley & Co.; Carter & Sons & Co.; Lloyds. Liverpool Robert F. Morrow. Lonsvandes & Rybey; Leyland & Co.; Kendall & Sons. Leith Turnbell Salvensen & Cia. Gibraltar Juan Peacock y Cia.; Francia Hermanos y Cia.; José Rugeroni. Marsella Anthonard Frères & Cie.; B. Reynard; Charles Laforet & Cia. Rabaud Hermanos; Boyé & Cie.; Fabry & Fils; Estrine & Cie. Sète Hughes Richard; Lacroix freres; Bazille & Castelnau; Emile Martin. Hughes Richard; G. Frisch; S. Schutz. Agde Purri Merie; Gabriel Dolques; Coste, Floret & Cie. Montpeller Rour Lissentier fils. Ais de Provença Michel & Chaine; Milhaud & Larogue; Coste & Payron Fils. Hamburg Theodor Wille; August Bolton; Adolfo Steffen. Amsterdam J. Jas ; G. Sánchez; P. Uoppe. Estocolm G.G. Bensell; B. Sivedems. Alger A. Marlin; Simon Rodier; T. Parer. Matias Sitges y Cia.; Levy Valenci.
	llibre
CC	13	Correspondència Consular (1862-1897)
			El contingut s'estructura en parts diferenciades segons cada Estat. En alguns casos s'esmenta com a vice-consulat i en d'altres com agència consular. Les parts són les següents: Vicenconsulat dels Països Baixos : p. 1-19 (1862-1888). Agència Consular d'Àustria (Àustria-Hongria des de febrer 1870): p. 101-169 (1863-1896). Pàg. 171-250 en blanc. Agència Consular d'Hannover. Pàgines 251-253 (1864). A la pàgines 253-255 continua la correspondència de l'agència d'Àustria-Hongria (1896-97). Pàgines 256-350 en blanc. Pàgines 351-395, Agència Consular dels Estats Units (1865-1877), Probablement incompleta. Pàgines 608-673. Viceconsulat del Regne Unit (1868-1889). No s'ha conservat cap documentació del Viceconsulat francès de la qual es tenen notícies per alguns articles publicats a la revista Eivissa.

^ Dalt

EB	1-9	Esborranys
			Algunes parts a EB-02; EB-04 i EB-06 estan redactades en anglès.
		Els llibres s'han arranjat segons la data de producció.
		En tractar-se d'anotacions sobre operacions diàries hi ha algunes referències temporals anteriors a la data dels assentaments (1869-1898). Les més antigues semblen de 1862. La major part de les operacions estan vinculades a propietats immobles. Hi ha una relació exhaustiva del pagament de jornals i altres despeses, així com del cobrament de productes agrícoles i ramaders.
		Es recullen còpies de cartes dirigides a determinats corresponsal com Ernest Canut i Mugnerot, però amb un to de companyonia diferent a l'estrictament professional. També es recullen cartes a familiars directes d'arreu d'Espanya i als Estats Units.
		Al tom W001-B-08 (podria ser redactat per Ignasi Wallis i Llobet), sembla que a més del control directe de les propietats immobles, vers 1878 van apareixent contractes d'arrendament de les finques. A la p. 3598 fa referència a la "composición" del falucho Antojo per valor de 2.430 rals de billó amb un detall exhaustiu de la intervenció. A les pàgs. 3723 - 3746 hi ha una relació completa de les propietats immobles (urbanes i rústiques) de Juan Wallis i Valls i de Wallis i Cia. a les illes d'Eivissa i Formetera (1881).
		En el darrer esborrany conservat sembla que s'ha perdut la rigorositat de les anotacions anteriors (sense paginar, amb dues escriptures segons l'orientació de la pàgina, etc.). Podria ser la continuació de W001-B-08. La data final de les anotacions es difícil d'esbrinar.

^ Dalt

^ Dalt

MI	1	Material imprès
			El tom està redactat en francès.
		Es tracta d'un llibre amb la partitura i la lletra de l'òpera Hamlet.
		Académie Impériale de Musique. MM. Michel Carré & Jules Barbier (Paroles); Ambroise Thomas (Musique). (1883). Hamlet. Opéra en cinq actes. Partiton Piano Solo, Transcrite par G. Bizet. Paris : Heugel & Cie. Editeurs des Solfèges et Méthodes du Conservatoire.

^ Dalt