Per fer una cançó nova bon fonament he trobat.
A cantar-la m'aginyau, perquè es tambor m'heu portat.
I
Tenc sa jovintut passada i es cap un poc trastornat;
cavil·lant és com s'enriquen i mai ho he experimentat.
Jo i ma mare conversàvem, aturats, dins es mercat,
i altra gent que allí hi havia n'estaven enredoltats,
que haviem anat a Vila a parlar amb un abogat,
que ella estava penedida, de no 'ver testamentat;
ventura bones persones que li posaren as cap,
perquè una quantitat grossa fa anar un atribulat.
Em va deixar tres pessetes en un testament tancat,
una gonellota veia i un caputxo foradat;
això eren ses reliquis des nostros antepassats,
que ho guanyaven fent embuis amb un joc que és molt privat;
i una coua enrodillada de veta de cap a cap,
que la donàs a s'al·lota que jo estàs enamorat.
Ses al.lotes no em volien, però això ara ha mudat:
perquè he tret sa loteria i crec que m'hauré enricat;
tenc sa tenda d'en Medina i es dret de dins es mercat;
som diputat de Xarraca i metge ben afamat;
només sacs de calderilla en tenc casa embalumat
cent quintars de xuia prima i eufabis de porc salat;
sa xocolata a la grossa me la meng com a cuinat
amb sopes de pa de Vila i algun xuclador banyat;
olives no puc menjar-ne perquè en fan mal de gavaig
i si en fan rots puc afrontar-me quan escric en es despatx;
més de mil sacs de farina es vapor m'haurà portat;
me l'ha duita de primera molt fina; i sucre mesclat;
me l'ha duit de Formentera, d'Alicant i des Fornàs;
sa fabrica de panera i escaravat natural.
No som pagès; som de Vila, un senyor molt ben mudat,
bons calçons, bona levita, relotge d'or molt brodat;
ses senyoretes més fines es planten as meu costat,
i elles tenen alegria... i jo em sent incomodat.
En estar a sa despedida veureu lo que m'ha passat:
que vaig sentir una esbrunyida i vaig quedar desmaiat,
i en 'cabat que em desxondia m'havien embolicat
i em deien que es folgarien que jo els fes d'enamorat;
ja va ser una cosa estranya que no m'hi 'ves enfadat;
encara prenc medecina o aigua d'arregirat,
i duc pegats a s'espina i em trob molt engarrotat.
Per fer una cansó nova...
II
Jo tenc cartes de la reina si amb ella vui ser casat,
i ara està que es desespera no 'vent-me precipitat;
em duu bon menjar, en cistelles, bons dolços i apareiat;
m'ha ensenyat ses Caramelles d'un nou sistema que ha entrat;
ella no sap a què fer-se per veurer-me arregalat.
Si al cas 'rib a tenir mando, que siga rei coronat,
vui fer moltes carreteres casi per tot es reinat:
però sa principal d'elles serà pes Rafal Trobat;
farinetes en calderes per tots es pobres, i un jac;
i calçons per ses famelles, perquè el món ha canviat
i cordaràn amb sivelles que van bé per segar es blat;
i faldellins per fileres d'homens, fadrins i casats,
duran gipó amb costelles i faldellins mirinyacs.
Faré tapar ses finestres; abans les vui avisar,
si hi festegen d'algún home totes me l'han de pagar;
elles 'niran remolestes si ho ribassem a provar.
Es hòmens filaran llana i ses dones llauraran;
es hòmens no tendran mando, tots a casa quedaran.
Ara vendrà una quinta d'una llei nova que fan,
que al·lotes, pobres i riques, a soldats se'n aniran.
Sa mare deia a sa fia: -Pobreta, te n'has d'anar
no t'espantis, fia meua, tu ets bona d'ensenyar;
i jo et buscaré un empenyo per estar amb un capità.
-Ai, ma mare, tenc plorera; mirau a on he d'anar!
No veis que ell també es famella i això és menjar pa amb pa?
Vui prometre una florera al Sant Cristo de la Pau,
si hi posa mascle i famella de general per avall.
De quinze anys hasta quaranta podran anar reenganxant;
de quaranta hasta vuitanta tots es comuus fregaran;
quedaran a sa reserva ses que hauran servit dèu anys;
i ses que hagin fet de dida an es fiis des comandants
es quedarán empleades hasta ben aprop d'un any.
Es hòmens criaran nenes i moltes calces faran,
i els diran que facen mames i diguen «papà» i «mamà»;
i en ser que esperaran carta tots li diran a s'infant:
-Resa que sa mamà venga i en venir te durà un sant.
Ses dones portaran botes i capell des de cul alt;
lluiran molt bones armes i a la guerra se'n 'niran;
quissà en 'ribarem a veure de comandants generals;
si abandonen s'armamenta es fàcil de roveiar;
sempre li han de donar brillo, no es pot estar descansat,
que si es roveia vos diuen que sireu un mal soldat.
Per fer una cançó nova...
