Cançoner de les Pitiüses

Un ca se menjava un os a sa vora de la mar i un altra ca hi va anar, li va dir da-me'n un tros, que per tu és massa gros, no te'l podràs acabar, i et podria resultar, es no poder 'nar del cos. Li vaig dir ves-te'n d'aquí no em véngues a incomodar, que despacient estic per arribar-li catorze hores de camí m'hi he hagudes d'empassolar, n'hi he fetes set per venir i altres set per anar, emperò t'has tret sa fam i jo aquí que t'esperava, amb sa fam que em rosegava, rebatut a sa paret i de prim no m'aguantava; vaja, da-me'n un poquet, enc que tenga qualca bava i he anat en es carnisser de sa vora de sa plaça i sentia a cada passa que deien: pega, pega an aquest; tenen raó així mateix, ja los he escalivat massa, i ara no em donen cap passa per anar as còvec des peix.