Jo he fet una cançó nova i ara vo' la vui cantar
i l'he feta per un jove que es viu en aquest cortó;
jo no l'anomenaré i és perquè li duc temor,
que un jove polit i guapo, no té de què despreciar,
en no ser dos o tres coses, que amb es nas pot arribar,
que quan parla amb una al·lota, no sap lo que li és bo,
tot d'una deixa sa seua, pensant en una altra millor,
i això ho fan ses criatures i en casa des senyors,
que no els falta menjar i beure, tot ho gasten en gelats,
mirau què vol semblar un jove fantasiós,
no s'abaixa per un duro, ni enc que n'hi 'guessen [dat?] dos,
li val que té bon ofici, que només és jugador,
i es passetja per la plaça, que ho pareix ser un senyor,
i per ser-ho ja li falta justament tot lo millor,
una casaca grossa, i com sa des governador,
i un capell de quatre pisos i com es des governador
si el fessen d'anar vestit just amb sa seua suor
no portaria paraigo amb aquesta lluintor,
i per ara ve es bon temps, en aquesta ocasió,
que guanya es sous a grapats, i ell diu que Déu n'hi do.
Deies que me'n 'vies fet una, idò ara te l'he feta jo
i si te n'he de fer una altra, ja no encontraràs dolçor,
perquè en serà més amarga, que sa fel d'un eriçó.
