Oh consol de mi tristesa, ja t'hi vius alegrement
i amb tanta gentilesa pel món volant i riguent,
I
del que una ha set alegria i per jo és sentiment.
voldria sebre'n la causa d'anar-me desconeguent,
que ses visites s'acaben, ses que tu m'anaves fent,
jo pas una vida trista, per tu pas un fort turment,
de veure que no venies per mor des dir de sa gent
i a tu dic que te regalis cap mal per contar no en tenc
que ja em tornaràs a veure si al cas voluntat en tens
i si fos que no tornassis percura passar bon temps,
percura fer s'alegria i aparta't des sentiments,
i que ho sou de mi tristesa i ja t'hi vius alegrement
i amb tanta de gentilesa pel món volant i riguent.
II
Pel món volant i riguent jo en visc molt atribulada,
no per sa queixa que tens, em facis tan mala cara,
i encara que tu pots dir-me lo que ho és veritat ara,
jo queixa de tu no en tenc, ni n'he tengut finsus ara,
no dic que no haigues set una amor de mi estimada,
però ja m'has oblidat quan m'has vist atribulada
i des meus enamorats ara me'n trob conhortada
s'han apartat ells, algun dia tornaran
el món no ha 'cabat encara si sa meua sort és mala
ara ja ho vaig coneguent tant si ho és bona com mala,
males perquè van venguent i amb aquesta confiança,
jo m'hi visc alegrement perquè sa gent se'n riuria
si 'ves anat amb pensament, que lo primer que dirien,
que sa culpa jo la tenc, jo no sé qui té sa culpa,
si la tenc o si la tens i sent d'aqueixa manera
tots n'hem d'estar-ne contents,
oh consol de mi tristesa...
