Sa gent veig que no té pressa; tots volen esperar es ball.
I
Anit estarem de festa; demà no serà igual,
que ja són prop de les tretze i haurem de perdre es jornal,
que as matí tot déu se queixa, mos hem d'aixecar es sol alt
que no devisam sa fetxa ni sentim a cantar es gall.
D'hasta que sa fam apreta ningú se'n fa cabal.
Sa gent només va distreta fent xacotes i algun ball.
Sa jovintut s'hi presta, que no estan per dita mai:
de matinada se'n deixen i encara sabent-los mal.
Ja us arribarà a llevar es créixer, al·lotes, si no us cuidau,
que es festejar no us engreixa, només us debilitau.
Molt prompte tendreu sa cresta ruada i es color blau.
Mirau que això no alimenta lo que valtros us pensau,
que amb una ratxa dolenta, s'embarcació decau.
Cuidado amb so baròmetro que antes marqui temporal
que no us 'gafàs sa turmenta amb totes ses veles dalt, (...)
Sa gent veig que no té pressa…
II
Moltes modes han entrat, el món pareix que adelanta.
Veig que tot ha prosperat, sa gent llavors era bamba.
Per això, es de més edat no porem anar a cap banda
que un va mig empatxurrat i amb poca cosa s'espanta,
que encara estam atrassats es que vivim a campanya,
fora de societat i de costums d'usança.
Ballam a l'antiguetat i hi feim alguna cantada
i encara anam desfressats en venir es temps de matances.
Només hem estudiat de fer parets i solanes
i alguns des que hem navegat amb algun bot o xalana,
que no estam amarinats per pailebot ni balandra.
Jo sense estar examinat, no gosc a patronetjar-ne,
no fos que m'hi embolicàs i no sabés com posar-la
i en lloc d'arriar hissàs. No seria cap miracle!
Que un, mig desorientat, és fàcil etivocar-la
Altres voltes m'ha passat 'ver-la d'envestir a sa platja.
Jo, com ja vos 'via explicat, me'n solen passar de rares
i en ser que venc a ciutat, sempre en faç alguna errada.
Voreu lo que m'ha passat quan he sét a s'arribada.
Quan he vist tants d'aferrats pensava s'abaraiaven
i enseguida he preguntat per què no els desapartaven
Veiguent que no en queia cap, amb tant que revaletjaven.
Portaven molt bé es compàs que sa música tocava. (...)
Crec que tocaven sa peça de s'Entrada de Bilbao.
Sa gent veig que no té pressa...
III
I molt bé feim si disfrutam que ja molt poc temps mo'n queda,
que a sa banda de llevant diuen que n'ha sortit una estrella
vermeia, color de sang, amb una gran coarrella:
sa que mos va anunciant sa guerra que mos espera.
Ses nacions totes van que ronquen com a fieres.
Itàlia sa de davant; ses altres més endarrere.
Totes se van aliant, fortificant ses fronteres.
Molts de mils de soldats van allà cap a ses trinxeres.
Pobre d'aquells que hi estan sense sa voluntat seua.
Que és més culpables no hi van, que estan tranquils a ca seua
per fer derramar sa sang a tota sa part obrera,
per ells anar prosperant de galons i més estrelles.
Si es que fan anar davant es girassin endarrere
i els anassen disparant per dalt ses seues costelles! (...)
Es gasos asfixiants, moltes bombes i torpedos,
i es aeroplanos volant pitjor que ses orenelles.
Sa gent en poc temps destruiran ses nacions enteres.
També bombardetjaran a s'illa de Formentera.
Si no mos espavilam i mos carregam de pedres,
anam tots a tirar al blanc, que serà sa més certera.
Així com només parlam per s'ombra de ses figueres.
Sinós molt prompte veuran ses des Cap i ravaleres
que tendrem un desengany antes de tornar Sant Pere,
que aquí mos hi portaran alguna guerra estrangera,
que prompte es italians hi plantaran sa bandera (...)
Sa gent veig que no té pressa; tots volen esperar es ball.
