Anit m'han duit es tambor, perquè cantàs si volia.
I
Per dar satisfacció, perquè qui em mana m'obliga.
Jo vo'n diré un regló que vaig formar s'altre dia,
quan me feren sabidor de lo que jo no sabia:
que era jo perseguidor de lo que un altre volia,
o em feia pretensió de lo que no mereixia.
Jo et vui dar s'ocasió perquè no et pensis o digues
que no hi trob solució o em pareix cosa impossible
es fer sa dimissió i presentar renuncia.
Si mereix mal o millor, ja vendrà per algun dia,
que el món és gros i redó, roda de nits i de dia
Seguim s'evolució regits per aqueixa guia;
trobam dolent i millor amb so turno de la vida,
tan prest fa fred com calor, s'acurça i s'allarga es dia,
no és sempre una estació, que cada poc temps canvia;
tu estàs ara en sa millor, en primavera florida,
No et facis il·lusió ni estan desperta somiïgues,
que enc que tot faci verdor per onsevuia que mirgues,
pot canviar de color d'així com tu no voldries.
I en ver perdut sa tendror, sa planta no és tan polida,
que es converteix en tristor lo que abans era alegria,
que aquest món és molt traïdor, no hi val 'nar-hi amb picardia,
i una mica enganyador -no ho dic perquè t'ho siga.
Sa meua explicació no et farà ni eixida
i em tornaràs de raó si cau bé algun dia.
Anit m'han duit es tambor…
II
Quan un porta en pensament una passió tan dura,
torba es coneixement de qualsevol criatura,
i en 'rimbar s'hora o moment, que se'n va o un l'ha perduda,
recobra es coneixement igual que un arbre sa fuia,
que en estar cremat des vent, sa sequedat l'apressura,
sa fruita li va caiguent abantes de ser madura;
i en mudar es temperament o canvi de signadura,
treu de nou i va cresquent i ufanós i tendre puja,
va recobrant lo perdut de sa seua decaiguda,
que el món duu aquest moviment: tan prest creix com desminua
i així per lo conseqüent n'hi ha de plenes i de buides.
No és sempre lo que un pretén, que ho té encara que un ho vuiga,
no hi val es ser intel·ligent ni ser persona sabuda,
que un s'enganya fàcilment segons ses cartes que un juga.
Jo, sa de baix, no la prenc, perquè és massa coneguda.
Tenc aprou, i comptarem per sortir d'aquesta duda;
i així llavonces sabrem si hem guanyat o l'hem perduda.
Si vols parlar clarament sense calar cap excusa,
no et contradic ni et reprenc: pots fer sa idea que vulgues,
que si hi ha interessament o de parlar amb jo rebutges,
mira que molt fàcilment volguent-ho un ho excusa.
Jo me'n temia fa temps, ja m'he fet preparatura.
No ho estic tan innocent quissà com tu te figures,
per coses que veig i sent dites de comsevuia:
val més es medicament que guarda que no es que cura.
per això vaig barlovent des rumbo que abantes duia
per si hi 'gués abatiment navegar sense perill
i fer-li en popa redó si hi 'gués la mar molt florida.
Jo faç improvisió amb una cosa senzilla.
Si hi poses atenció, ja comprendràs enseguida
que no ho dic per passió ni tampoc per gelosia.
Anit m'han duit es tambor…
III
No sé si és per cosa certa, però així mateix hi dubt,
Fins ara no ha fet efecte lo que m'han dit i he rebut,
que he trobat sa porta oberta per entrar quan he volgut.
Si m'heu parlat a la inversa, jo en valtros no ho he conegut
que em fésseu mala conversa ni em miràssiu recelut.
Veig que no som tan perfecte com hauríem merescut
si t'he fet alguna oferta tal volta contra ton gust.
Quan sa passió es desperta, un posa es seny mig perdut (...)
que a vegades un no encerta a un pensament ocult.
Jo et faç aqueixa conversa d'experiència que hi duc,
diguent-ho mig indirecte, però ja ho hauràs conegut.
Jo et faç dos comparances de lo que us ha acontengut.
Feta en sé, d'una planta, sembrada en terreno eixut:
no arriba a fer arrel ni branca ni produeix en so fruit.
Molt fàcilment un l'arranca, de voltes amb un descuit,
i un se queda igual que abantes, més que té aquell temps perdut.
Sa meua és una semblança d'una paloma que fuig,
que algun ruido les espanta, o per coses que ha sabut.
Vola d'hasta que s'acansa o mentres que ella ha volgut;
llavors es tira dalt sa branca de s'arbre que és des seu gust.
I allí està tranquil·la i canta com si res mai 'vés tengut. (...)
i un sentiment noble i recte per tu sempre he tengut,
no et guard rancor, ni en conversa tampoc t'he desmerescut,
que et don es mateix valor que pens que abantes tenies,
que es temps que he parlat amb tu, el cor meu s'hi divertia.
Anit m'han duit es tambor, perquè cantàs si volia.
