ja que m'heu duit es tambor, jo l'he pres amb lleialtat
I
per dir-vos una cançó o bé siga sa meitat.
No sé es coll si em 'nirà bo finsus haver-la acabat:
ja sent que em fa coentor i alguna mica embossat.
Faré un poc de remor ja que mos hem ajuntat,
i en 'nar de reunió, també faç sa meua part
enc que no som cantador, però sempre m'ha agradat
i he portat afició an aqueixa classe d'art.
Igual bona intenció an es altres que heu cantat:
un més mal, s'altre millor, cada u fa lo que sap.
No parlava per jo, que ja ho tenc mig olvidat;
no us estranyareu d'això, degut a sa meua edat.
ja faig cara de major i alguna mica ruat,
que vaig d'en racó en racó per allí mig arrufat
'nant en busca des fogó, que ja m'he tornat gelat,
que per poder entrar en calor, abans m'he d'haver escalfat.
Sa que em fa de companyó ja vo'n pot dar trelladat,
que no se'n pot fer raó, no sap lo que m'ha passat.
No té comparació d'un temps en aqueixa part,
que hi ha variació hasta més de sa meitat,
que havia set complidor quan s'havia presentat.
Si es tractava d'un favor, jo mai no em 'via excusat.
Donava mà en es porró sense cap dificultat,
que m'ofèn hasta s'olor, com si mai n'havés menjat.
Pot quedar sa il·lusió, lo demès ja s'ha acabat.
Ja que m'heu duit es tambor…
II
Mal me sap que es temps s'acaba, perquè un sempre s'enveieix.
si un s'hi posa a pensar-hi, es nostro viure no és res,
que el món a tots mos enganya, és mal de sebre lo que és.
Val més un no cavil·lar-hi, perquè tendrem lo mateix.
Mentre hi estam disfrutem-ho cada u com requereix.
jo tendré que retirar-me, s'edat ja m'ho permeteix,
ja només vaig de cantades cada dos mesos o tres
i en vui posar per anyades i encara en dies feners.
Per ses festes ja no paga, que es meu cantar no ho mereix.
Parlant de coses passades sa gent no s'hi deverteix.
Sa jovintut els agrada altra classe de bromeig,
que amb això no hem d'agafar-hi: lo que és seu ho requereix.
Porten una bona armada. De sa canya no us dic res.
Sa cosa està combinada per tot així com mereix.
Si sa sort els acompanya poden 'gafar algun peixet.
Jo, en es meus temps, n'agafava de menut i més grosset;
quan sa pesquera trobava, armava es canyotinet,
'via fet bones calades, us ho dic així com és,
i llavors de matinada feia bol an es gerret,
avarava sa xalana per anar a posar s'artet,
enc que hi 'ves mar arrencada de ponent o de llebeig,
'simateix ho capejava hasta de vegades de dret,
que ja és feina debades, es fer tant de malaveig:
enc que estiga la mar plana molt aviat em mareig. (...)
ja que m'heu duit es tambor...
III
M'agrada seguir la broma, per això anit he vengut,
ja que es trata de persones tots amics i coneguts
i en ser que sa cosa en dona, passam un rato de gust
i així conservam memòria de lo que havíem sabut,
seguint en sa nostra moda, que sempre havíem tengut:
tant si és home com si és dona, naltros ja no hi hem cabut
i ho miram d'un poc enfora de dret o bé d'assiguts,
que a vegades un se troba una mica defalgut
i li pot caure sa roba si porta es cinturon fluix.
Que Déu mos guard de mal, que un pot tenir un disgust,
que es sol passar alguna cosa, un no l'hauria vuigut.
Jo sempre he estat de bones, que sempre m'he devengut.
I us contaré una història de ses darrers que he tengut.
Un dia de vent de fora i es temps una mica cluc
me'n 'nava cap a sa vora per anar a veure es llaüt.
Quan hi vaig estar-hi vora, sent que em criden i m'atur
i em vaig trobar amb una cosa Que us dic que Déu mos ajut!
No portava fil de roba, així com 'via nascut,
i es veia bé que sa droga ja l'havia corremput.
I es va calar fent aproves. Vaig pensar "ja m'has fotut".
I així es tanca i així s'obri, però en menos d'un minut
'nava buscant-me sa forma de fer un joc conegut,
diguent "farem sa raposa, per últim farem es cuc;
un escaixa i s'altre dona, vorem quin punt has tengut"
Vaig dir per volta segona: "No vui cartes, que no juc".
que allò feia poca gola, que estava que ja li put;
d'una cosa perillosa millor fa si un ha fuit.
Jo me'n 'nava sense córrer, però sí espès i menut.
Hasta vaig perdre sa gorra: no és aqueixa que duc,
era diferent color, un poquet més esblancat,
que us puc dar relació d'a on l'havia comprat.
I ara vos deman perdó si he dit algun desbarat.
ja que m'heu duit es tambor, jo l'he pres amb lleialtat.
