Basta que sa gent em prega, diré un tros de cançó,
I
que he tengut una sorpresa quan m'heu portat es tambor:
,ver de cantar sense sebre, ni sé es coll si em 'nirà bo.
Per acompanyar sa vetla faré un poc de remor
i així jo us faré veure si és veritat o si no.
Jo tenc voluntat de creure però em falta lo millor
perquè sa gràcia encertesca i alguna bona cançó.
Però vui seguir es sistema que em tengut en es cortó
i així recordarem sempre dir es nostro jove o major,
qui donen aqueix exemple i aqueixa distracció
sens agraviar ni ofendre, ni cap mala intenció.
I algun diumenge o festa fèiem sa reunió,
sa gent anava distreta i sempre de bon humor,
no es feien coses secretes com per enganyar ningú:
fets i paraules honestes respetant-nos cada u.
Això ha canviat de pressa, serà més mal o millor,
ses criatures ja neixen amb una altra enclinació.
Així que percurem sempre tornar as costum de llavors
i enc que a alguns els aparenta una etivocació.
Basta que sa gent em prega…
II
Vaig a canviar de tema i us diré alguna xista.
En el món tots passam pena, ja sigui per lo que sigui.
Ses dones teniu ploremes que mos compliquen sa vida
i alguna mica de zelo, en veritat o mentida.
Vejam s'home per on juga i a veure per on transita,
si 'nirà per cosa seua o si tendrà alguna cita.
Mirau-lo bé amb sos quemelos i no perdre-lo de vista,
que as que més i as que menos li agraden ses turistes.
Com que n'hi ha de maneres, sempre es fan encontradisses,
que aqueixes un poc maneres, que van per dalt de ses pistes
o bé per damunt s'arena com poden desvestir-se
i molt aviat comprenen si els gasten alguna xistra.ç
No solament ho entenen de Formentera i Eivissa,
que n'hi ha de forasteres que també estan en sa llista.
No els dona ninguna pena encara que un les critica,
que diu que per això vénen i us dic que es ben aprofiten.
No us heu d'estranyar si tenen allò que no es necessita,
que elles de forma en convenen lo que quasi no es pot dir-se,
que sé veure lo que tenen, ho posen tot a la vista,
vejam si s'ho mercadegen abantes de destruir-se.
Si de fora pareix verda, de dins té altre color,
no són d'or totes ses prendes enc que facin lluor,
i ho pinten com els parega, per fer sa confusió.
Basta que sa gent em prega…
III
Ja que mos hem reunit, jo us vui dar s'enora bona,
tots coneguts i amics, tant de baix com de la Mola.
Sempre mos hem destengit fent alguna cançó nova,
passam un rato feliç cantant i seguint la broma.
per fin tots s'han divertit, tant es veis com sa gent jove.
De més gros a més petit, tota contenta i folgosa.
No per lo que jo us he dit, perquè sa gràcia no em dóna.
Per ses altres que hem sentit, dit totes en millor forma.
Jo només faç embolics d'alguna cosa mig tonta.
Si quedau malagraïts, ara tothom que perdonga,
també dic an es marit que no em prengui més en compte,
només voldria i desig vejam si lo passat torna,
que ja hem deixat en olvit de quan un era més jove.
Mos fèiem algun garip, però uns quants anys més prompte.
Ara un ja ho va, avorrit, quan un dorm, s'altre hi ronca.
De lo que un està complit, poca inlusió dóna,
que en ser que mo'n 'nam as llit allà a les deu o les onze
que sempre ja m'ho té dit: no vol sentir una mosca,
i en apagar sa candela, que ja no es fa més remor.
Mos passam sa nit entera sense fer cap menció,
no miram sa minutera, ni toca es despertador,
que ja tot mos fa peresa, hasta vegades pudor.
Jo ho sé, que vaig un poc fes, no puc sentir ni s'olor.
Basta que sa gent em prega…
