Anit aposta venim així per lo que és present,
I
com per dir-ne quatre o cinc si ningú no s'hi ofèn.
Vejam si mos devertim sa gent veia i es jovent.
Quatre dies que vivim mos hem d'anar distraguent.
Aquí som quatre vesins tots coneguts i parents.
Que sempre mos reunim casi sa mateixa gent.
An es que hi ha ho esvertim, que això és secretament,
que puguem estar tranquils, i l'amo principalment.
Sempre n'hi ha algun que hi riu, sirà perquè no m'entén.
No comprenen lo que un diu ni an a què es fa referent,
que troben que aquest estil ja es 'via d'anar perdent.
Pret se li donarà fin, no en queda per molt de temps,
que ja mos 'nam enveïnt i es jovent ningú en pretén,
no és estrany si us avorriu, ni res que vos entretenc,
que tanmateix no teniu cap altre devertiment,
que només 'nau i veniu i amb això passau es temps.
Només vos entreteniu dins algun establiment.
No us ve de gastar-ne mil, que les guanyau fàcilment,
perquè venen per un riu i se'n van per un torrent,
que just lo mateix teniu guanyant cinquanta o cent,
que la vida es va encarint, no sé an a què arribarem.
Ses dones també sentim que és un viure diferent:
no és estrany si vos vestiu més econòmicament,
que ara quan vengui s'estiu no emporta us preocupeu,
si mostrau lo que teniu, això us ho ha donat Déu.
Es hòmens no presumim, cada u guarda lo seu,
conservam lo que tenim més bé o més malament
i alguns encara seguim amb lo que hem 'nat coneguent,
no volem deixar camins bons per prendre'n de dolents.
Anit aposta venim…
II
I anit pareix que s'acurça, ja es fa tard en sa vetlada,
sa gent encara discut que hem d'allargar sa cantada.
Que si sa cosa s'embrut en sortiran de gruixades,
llavors no em doneu sa culpa si sa cançó no us agrada.
No és perquè siga bruta, una mica mal forjada,
serà un poquet verdusca, que és feta a la moda d'ara.
També podria ser sortir una mica manyegada.
Ses dones, que sou robustes i us agrada anar planxades,
si al cas vésseu res que abulti, li donau una allisada.
Si tenguésseu por de busques, no aneu massa confiades,
que a vegades ses resultes no són lo que un es pensava.
No sempre tot mel i sucre, també hi ha coses salades,
o bé sigui alguna fruita que havés estat congelada.
No hi ha com lo natural, menjades des mateix arbre.
No emportarà pujar-hi dalt si de baix un les bastava.
Mirant de davall davall se'n veuen de clivellades,
però mira que es pardals ja no l'hagin bequetjada,
que ses 'beies també hi van si fa mica d'olor d'agre.
Crec que era per Sant Joan o molt poquet s'hi faltava,
vaig tenir un desengany que ni menos m'ho pensava,
que vaig donar mà en es tany pensant que me la menjava
i vaig mirar un instant i me'n fugiren ses ganes:
tenia un color fatal i una mica esbadrocada.
per llevar-li s'espolsim... qualsevol hi duu ses dents!
Anit aposta venim…
III
Encara aniré seguint, si puc, amb una altra cobla.
Ja veig que serà patint, que es coll pareix que s'engorga.
Si hi pogués passar per dins alguna coseta dolça
o me'l 'nàsseu esbrunyint una al·lota que fos jove,
que tengués quinze anys o vint, que fos guapa i amorosa,
que ses més veies teniu sa mà un poc més rasposa
i a lo millor reveixins de tant de mirar ses polles,
que és lo que feis es matins: mirar si pon o si cova.
Quissà us daré es motiu per dir-me coses puntoses,
no us hi 'neu enzelosint, no fos que avésseu de córrer.
Mirau que tenc un fusil que tira amb pórvora sorda
i així mateix va a lo viu, si sa cosa no és molt gorda,
i hi caç d'hivern i d'estiu, d'això em varen donar orde.
Jo pens que tendrà bon fin si sa cosa no es destorba.
Ja he tirat a més de vint i alguna veig que s'enfolga.
Va ser-ho en so mes d'abril, encara me'n ben recorda,
vaig tirar una perdiu així un poc a les fosques.
Sa cosa estava en perill, que em venia mig en popa,
i per poc que un avariï molt fàcil un s'etivoca.
Però tal com ho sentiu no se'n va perdre cap gota.
Li va quedar es proitil exactament dins sa boca.
S'animal va quedar viu, només 'nava un poquet coixa,
i em va donar un abriu. Vaig dir "encara m'has de fotre".
Es veu que buscava niu i 'nava feta una loca,
vaig 'ver d'agafar un fil i amarrar-la de ses potes,
perquè em 'nava sagudint, ja no les tenia totes.
No mirava molt aprim, però em midava ses coses.
No era pardal esquiu ni tenia molta ploma,
i hi formaven remolins i a llocs es veia sa corna.
I així mateix per últim tot ho vàrem posar en broma.
Vàrem quedar per s'estiu, que a lo millor encara torna,
vorem ara si m'escriu allà de per Califòrnia.
Ja saben que aquí tenim bons hotels i alguna fonda
i lo demès que no es diu, però ja ho tenen en compte.
Que si no els hi oferim és per ser massa prudent,
perquè donen es motiu, si un vol, cada moment,
que vesteixen molt curtiu i una mica trasparent
i alguna encara se'n riu i mos va mostrant ses dents,
que això pareix que ja ho diu: "si ho volies, aquí ho tens" (...)
Anit aposta venim…
