Anit se tracta de broma, ningú no s'ha d'excusar.
I
Jo he vengut de molt enfora també per participar
i dir-vos alguna cobla només per enruquenyar
o per fer córrer ses boles si és qüestió de tirar.
Anit que sa cosa en dona, ho tenim d'aprofitar,
si us gast alguna broma igual poreu contestar,
si és alguna que cova, es ous també hi poden 'nar.
Ja em direu si és gall o polla això que hi voleu posar.
Que hem de conservar sa moda, això de cantar i ballar:
sa gent contenta i folgosa, dispostos per ajudar,
que això pareix una boda, no hi falta beure i menjar,
ses dones, mig empatxoses, ho volen dessimular,
que encara que els faci gola no ho gosen a demanar
que els ho duguen en ampolla, que això ho tenen més a mà,
que amb so porró els fa vergonya: grosses i 'ver de mamar!
Tant si és veia com si és jove ja ho tenen deixat anar,
que es poden fer alguna bolla o espellar-se es paladar,
que es bec és cosa rasposa si abans no es pot allisar.
Si és alguna amorosa, ja sap com s'ha d'arreglar.
Supòs que això no els hi dona cap mica de malestar.
No els importa anar a recórrer a ses de quinze anys per enllà
ni preguntar a sa majora de sa manera que es fa.
Ja saben com s'arbola i es palo on ha d'estar,
que de sa popa a sa proa poca diferència hi ha. (...)
Anit es tracta de broma…
II
I és molt fàcil esmaiar-se i un té més provalidat
de treure'ls-hi algun plomatxo i tocar-los es gavatx,
però assegurant-se abantes de sebre lo que ha agafat,
que no encerti a ser un mascle d'aquells amb so bec mudat,
que d'una mula a un matxo no es coneix massa aviat.
Tots porten sa coa llarga i es calçons apedaçats.
Si és un que no duga barba no és massa declarat.
Perdonau que us he dit ara lo que no 'guera emportat.
Pot ser l'amo de la casa hasta haver-se molestat.
Si sa cançó no li agrada ho darem per acabat.
Ja veim anit de què es tracta, ja que mos hem ajuntat,
de dir dos cançons o quatre, això bé pes que les sap.
Perdonau sa meua traça, no és falta de volentat,
però sa força no em basta, que estic mal alimentat,
que alguna cosa em fa falta per recobrar es meu estat.
Si veig ses dones que passen amb sos bunyols destapats
no seria cosa rara donar-los algun grapat.
Només que pogués posar-los algun dit dins es forat
i els donaria les gràcies llavors quan me'ls 'ves menjat.
Si em deien "bon profit faci" tot quedaria arreglat.
No voldria s'enfadassen, tot té de ser dispensat,
podria ser que trobassen que m'hi 'via adelantat
i això és per sa confiança, perquè sempre n'he gastat.
Jo pens que ja em ve de branca, de ser un poc descarat.
D'això ningú se n'espanta, que ja hi estam avesats,
que ja no és com abantes, que es pot anar destapat,
perquè es veuen coses blanques i algun redol mascarat.
Si vo n'anau per ses platges un queda mig espantat:
no els importa mostrar-mos tot lo que Déu els ha dat (...)
Per jo poden guardar-ho, que no en pas necessidat,
i algú altre aprofitar-ho, si n'hi ha d'interessats.
Pens que podran alcançar-ho sense cap dificultat,
però abantes preguntar-ho, si hi ha que pagar al comptat
o si donaran un plaço de tot es mes o passat,
perquè es de sa meua classe ja hem d'esperar haver cobrat,
que abans hem d'anar a sa caixa, si es tracta d'un jubilat,
i encara pot ser trobar-se una mica complicat
i abantes 'ver d'escalfar-se si és que estiga gelat,
que això és lo que sol passar-se as que són de certa edat:
molt fàcil etivocar-se i es tir ver-los fracassat (...)
Que es tocador ja em tremola i estic cansat de cantar,
que ja fa propet d'una hora que tenc es tambor en sa mà.
Anti se tracta de broma…
