S'Illa d'Eivissa va trista des renou que s'ha passat,
manca es correu de l'Havana notícia d'ell no se'n sap.
Dia 10 de Barcelona ja es sap que se’n 'via anat.
A Espanya i fora d'Espanya per tot han enviat part
i ses noticis són males a ningun punt no ha 'ribat.
Set o vuit des nostro poble se n'hi 'vien embarcat
vesins i amics que n'eren Déu els hagi perdonat
i Déu agombol en es pares i els guard els que els ha quedat,
que alguns en tenien d'altres i algun no n'hi queda cap.
Feia llàstima es sentir-la i a tota sa vesindat
perquè molts 'vien fet mudança que ja es 'vien endolat.
(...)
Per la vida es perd la vida o així m'ho han ensenyat,
cap a l'Havana se'n 'naven un milenar o passat,
de tots es que se n'hi 'naven quan poquets se n'han quedat.
Ses noticis tornen bones per alguns han canviat
que en Santiago de Cuba allí s'han desembarcat.
Es barco se'n va 'nar a fondo ni manco es salvà es gat.
Quan a l'Havana arrimbàren que mai no 'viem anat
per tot mos assaludaven i mos deien: –ben 'ribats
dins es companyons que 'naveu quan poquets vo'n heu quedat.
Escriguérem una carta un poquet apressurats
dant noticis as de casa i a tota sa vesindat
que érem 'ribats francs i lliures d'un viatge tan llarg
(...)
que es negoci és per mossènyer disgust no n'ha passat cap,
sermons i misses cantades algunes se n'han pagat.
(...)
Quan a l'Havana arribàrem que mai no hi 'viem anat
passetjant per un carrer no vèiem a s'altre cap
i a ningú coneixíem i 'navem arregirats,
un companyero espanyol prompte vàrem 'ver trobat
llavò va buscar-mos camp i mos va ben acol·locar.
Si arrimba a venir per casa i el recibim de bon grat,
si no sabeu a ca seua i li diuen de can Gat,
que no (1) és des racó de Morna un lloc molt anomenat
no bé des racó de Morna, un poquet arretirat.
