Ja saps que varem tenir tractes i coses mogudes;
parlant es sol succeir es diuen coses algunes.
I
Sa meua idea és seguir si ton pensar no trasmuda;
si no ens hem de convenir abans que Déu mo' n’enduga.
No et prec, si tu et vols desdir, si en alguna cosa dubtes.
que enc que es meu gust siga així son tractes sense escriptures,
i enc que et morissis així no poses l'ànima en dubte;
jo tanmateix puc tenir tanta o quissà més ventura;
lo que té de convenir, no ho sabem...cosa insegura.
Déu sap com té de seguir sa sort d'una criatura.
Perquè es pot estrevenir més mala o més complaguda;
per cert no és pot distingir abans d'arribar a veiura;
tots habitam es camí per sortir-ne d'aquest dubte
i tot qui ho vol distingir veu que lo que és verd madura;
tots hem naixcut per morir, firmat, és cosa segura;
de sempre he sentit a dir que es que es bo Déu li ajuda,
que Ell mos pot disminuir molt bé sa nostra fortuna
i alcansar i afavorir perquè Ell en res fa escriptura.
Ja saps que varem tenir...
II
Es dia que vaig tornar per dir-te lo que es passava,
que et vaig venir a suposar que de pensament mudava,
no venir i dissimular i es tracte amb sos dos quedava
per passar es temps i evitar tant com sa gent mermolava,
però em vares contestar des modo que et diré ara:
«Per això no tens d'estar; pots 'nar seguint si en tens gana,
que aquell que més hi dirà més conversarà de bades.»
I jo que et 'via suposat com a persona formala!
Però em vaig equivocar, que mon present m'ho declara;
es que de tu fiarà planyerà ses caminades.
¡Vaja un sac bo de buidar!... No et valen bones lligades
que es bon pensar i ben obrar t'escau com al rei ser frare.
Per això no has de pensar que siguis més estimada
que com tu moltes n'hi ha; jo en conec una passada
que en anar a missa i resar complint sa llei de Sant Pere
feis creure en es capellà que ja no us pot el dianye.
No enganyau en no parlar... portau pintada sa cara...
i en voler-vos declarar vo'n quedau sis d'amagades.
Jo per allà i per ençà he fet moltes caminades
per poder experimentar ses que no son ben formales;
sa que vol assegurar, sempre veu coses a plànyer;
i altres que diuen: «Quissà», que un gasta més que no guanya.
M'és impossible aguantar i estic per fer retirada;
m'he vengut a aconseiar de l'amo d'aquesta casa,
que ell té fies per casar, cabres i terra llaurada,
que en té de dar a manejar i té sa plaça esbarrejada.
Pepa: jo i tu em de parlar; si estàs d'això comformada
i jo et 'rib a governar no et vui parlar de soldada.
Prendré lo que em vuigues dar, ningú m'ho té de fer plànyer.
Me la tens de fe afinar si en teniu cap mal 'vesada
perquè un se pot descuidar a s'hora mancos pensada
i em podrien esguerrar es terç de sa llegumada.
A s'hora du'm s'esmorçar, sigues ben considerada,
m'agrada es formatge i pa, sa xuia i sa sobrassada.
M'has de procurar portar sa camia apedaçada;
tot a gust de paladar sa roba neta i planxada.
Si això puc posseir tendré gombol i ventura1
Tu has de taiar i cosir, manetjar es fil i s'aguia.2
Ja saps que varem tenir...
1 A la versió que es troba a l'arxiu personal d'Isidor Macabich aquest mot és quelcom diferent: Si això pogués posseir, tendria sa ditxa i ventura.
2 Aquest mot no es troba a la versió de l'arxiu personal d'Isidor Macabich.
