L'amo m'ha duit es tambor amb cortesia i prudència,
I
perquè us digui una cançó a sa meua consciència,
quan més de riure millor però em falta intel·ligència,
jo vo'n diré un regló només per obediència,
que porti inclinació —o sigui un poc de tendència—
a sa nova invenció que ara estan de competència,
qual serà sa nació que tendrà més influència
de tenir el món per redó amb una sola potència
per mèrit d'un inventor de gran cultura i ciència;
es rus diu que ha sét s'autor que ha tengut més preferència,
que posaren un quissó per sebre sa resistència
d'aquell pobre animaló condemnat a penitència
dins un coet volador i amb molt poqueta assistència,
va ser es planeta major, i amb molta de diferència,
dit per un observador que estava en plena creença,
i anava en direcció des Pirineus a València:
quan va ser prop des Montgó tengué una conferència
demanant-los per favor que és digne de consciència,
que passa fred i calor i moltes impertinències,
que no ha de tenir perdó es que ha comès sa imprudència,
li servirà a lo millor d'una gran experiència
i un càstig superior a sa seua intel·ligència.
L'amo m'ha duit es tambor...
II
Ja no hi ha res impossible, en el món tot és igual,
per baix van es submergibles i es avions van per dalt,
i a flor d'aigües invencibles des acuirassats navals.
Ja feia molts d'anys i segles que això s'està anunciant,
que el món se destruïa amb una guerra infernal,
no s'hi veu tan mala guia seguint així com anam,
que es que no corre fa via tots volen anar davant,
que es que més té més voldria i estan sempre demanant,
que això és una tirania que tenen es governants
de parlar-se amb ironia i un caràcter semblant,
si anassin amb veu humila i sempre perseverant
s'amistat i s'harmonia, que en el món tots som germans,
tots tenim dret a la vida tant si és negre com si és blanc,
fàcil s'aconseguiria sa tranquil·litat i pau,
deixar anar de valenties d'orgulls i de capital,
tanmateix en 'ribar es dia tots hem de morir igual,
que allí no faran sa tria si és tinent o general,
molt se sap i s'estudia però per a això no hi val,
Déu regeix i mos domina, i a tots per lo natural,
i as que ho mereix el castiga en ser s'hora de sentència,
que és una força major que no hi val ninguna clemència.
L'amo m'ha duit es tambor...
III
Tant i tant de discutir en totes ses nacions
per fi arribarà la fi, crec que serà sa del món;
s'altre dia vaig sentir, però no em recorda a on,
crec que devien mentir o es feien il·lusions,
que tot aqueix polvorí d'armes i municions
que es 'via de convertir en flaütes i tambors
i sonar hasta es matí vénga ball i cançons,
que mos arribarà a sortir algun call en es talons
o sentirem a cruixir sa percinta des calçons
tant de menjar bé i vestir i fora obligacions,
que ara la vida és així dar-se'n en ses distraccions,
ja es veu un bon pervenir i bones intencions;
si sempre segueix així mos divertirem i molt,
cada destralada un pi i cada patada un gol,
només de sentir-ho a dir no us creureu lo que me'n folg
que vui amollar es mantí i no fer altre solc,
que això d'anar de matí per dins es fang i sa pols
tot déu tracta de fugir que és millor un cafè dolç,
ses dones fan calcetí o bé brodar en sos tambors
i se'n van per cas vesí a dir ses oracions,
i es hòmens a discutir per cafès i bodegons,
fent algun trago de vi o alguna copa de rom,
si n'hi ha algun de fadrí ni menos hi cala sifon,
que se'l beuen sus així com si fos aigua de pou,
i en ser que surten d'allí n'hi ha que ja van a tombs,
i no volen consentir que se'ls doni advertència,
llavor son pare o es major sofreixen ses conseqüències,
demanen que Déu mos do un bon sac de paciència.
L'amo m'ha duit es tambor...
