Hem fet una replegada de coneguts i vesins,
I
i aquí farem sa cantada, si callau tots ho sentim,
ses dones van molt xavades, totes com a remolins,
no aneu massa alvorotades que hi haurà algun renyolim,
quissà si l'amo s'enfada no pigarà des cap prim,
si sa cançó no li agrada, no té termes molt humils,
si li pareix gruixada la guardarem pes fadrins,
que es diverteixin m'agrada perquè també me'ls estim,
que també passen la blava molta vegada, mesquins,
anant pes fred i rosada, i molta son es matins,
que si han fet vetlar sa jaia d'hasta les quatre o les cinc;
si sa pesquera trempava i han pogut fer llagostins,
i han 'gafat alguna pada d'aqueixes amb so cap prim,
llavonses fan sa picada de quatre bogamarins,
fan peixet per portar a casa i fer es brou des taiadins,
que es que té sort amb sa canya només amb això ja hi viu,
però es que la té més vana s'al·lota d'ell se n'enriu,
perquè elles són el dianye, sempre troben es motiu,
que es fan alguna guinyada mirant aqueix si és esquiu,
que haurà de pescar amb sa canya allà amb so sol de s'estiu,
no es vol remuiar ses cames, té por de refredar es niu,
mirau si són tarambanes cada una lo que diu,
ja comencen jovençanes de quinze anys fins en es vint,
festetgen per sa ventana, m'agrada jo aqueix estil,
que així no han de cremar rama ni fer llum amb so candil,
i ell remui com una rana rabiós per entrar-hi dins,
si sa retxadura és sana no corren ningun perill,
parlen un de cada banda hasta que rompen es fil,
quan s'aparato s'espanya llavor li han de dar fi,
quan se fa sa matinada se'n va que es jai no l'afín,
deixen sa cosa tractada així mateix per últim.
Hem fet una replegada...
II
Sa cobla que ara us diré, aqueixa és per ses solteres,
també us hi replegaré, no fóssiu tan punyeteres,
si puc us hi agafaré abaix de sa filatera,
llavonses us tancaré dins sa meua pardalera,
per ajuntar amb so llinquer alguna altra cadernera,
que és un pardal fugisser però tornarà manera,
que es meu és molt juguisser quan té una companyera,
li ajuda a calar es niu bé i tapar sa lloriguera,
que això és lo que heu de menester totes ses que sou solteres,
un que vo’ l’allisi bé d'enmig i de ses voreres,
jo us dic perquè ja sé que així quedau més lleugeres,
direu jo què n'he de fer des vostros gustos o penes,
però em dol des que no té lo que vol i es desespera,
valtros trebaiau també per passar la vida alegre,
feina altra no n'heu de fer ni podeu anar molt enrera,
emblanquinar es davanter i regar sa ramellera,
i es dissabte l'heu de mester per desruar-me ses tavelles,
i es diumenge té de ser per fer-vos sa revuiera,
per 'nar a sa missa primer que es jove ja vos espera,
i es dilluns per dormir bé que en 'nau un poc endarrere,
i es dimarts ja torna a ser dia de seguir la vega,
començant de cap primer tota sa setmana entera,
llavor per s'altra que ve ja no 'nau tan musiqueres,
que us trobau en poc plaer i heu de fer feines lleugeres,
sa rosada no us cau bé ni us fa bo sa pols de s'era,
per pujar dalt es paier us pot seguir alguna vega,
a mà de perdre sa paia i es gra que s'hi posa dins.
Hem fet una replegada...
III
Aquesta va per ses dones, només seran dos reglons,
també se'n troben de bones caminant i anant pel món,
jo us contaré d'una volta jo i dos o tres companyons:
venint de córrer la vora de sa platja de Migjorn
mos sortí una jaiota de per dins es torrentons,
anava mal arropadota, venia de no sé on,
duia unes espardenyotes de sola de camion,
i anava arromangadota d'hasta per dalt es jonois,
mostrava unes camotes més gordes que rivoltons,
vàrem poder prendre quasi de per tot el món,
se li veia bé sa mostra perquè no duia calçons,
se'ls 'guera arrencat a mossos si li corden es botons,
se les percudí amb sos nostros mo'ls descordà en dos segons,
vàrem quedar faldars fora allí sense sebre com,
mos va gastar aqueixa broma per fer-mos fugir sa son,
cuidàrem tenir vergonya allí a vista de tothom,
hasta Déu me la perdoni l'enviàrem a fer trons,
així mateix se n'anà conforme, mos deia «molts anys i bons»,
Déu faci que mai més torni tales proposicions,
Déu mos doni una més jove i en millors condicions,
que anava mig oliosa de ses mans i des braons,
que es veu que era filadora d'estopa de borraions,
mos ensenyava ses tisores que hi 'via tos es moltons,
diguent «hi faig s'esquilada cada any en venir s'estiu»,
la duia ben esmolada però molt fluixa de piu,
que allò només manyegava, no hi 'guera taiat un fil,
mal hagi tot qui l'alaba a ella i al seu estil,
que allí en quatre estisorades mos arruïnà es baciu,
que es veien bé ses escales, feia per fora i per dins,
i acabaré sa cantada, direu que això no té fi,
faré sa darrer calada i aplegaré es volantins;
i hem fet una replegada...
