Ja fa temps que vaig anar...
as torrent de sa Fontanella,
i no sabeu què em vaig trobar...
A sa Iaia de sa gonella.
Vaig fer un pas cap endavant,
ella dos cap endarrere.
Em va donar per encalçar-la.
Vaig fer una bona correntella.
Em va costar d'atrapar,
pareixia una cadernera.
I quan la vaig tenir a grapat...
No hi havia més que gonella!
Ara plany no haver sommiat,
que sa història és verdadera.
I es disgust ja no me'l treu...
ni aquest vent, ni sa botella.
Ja fa temps que vaig anar..
as torrent de sa Fontanella,
i no sabeu qui em vaig trobar..
a s'Home des Senalló.
Va fer un pas endavant,
...i jo dues passes enrere.
Li va donar temps d'alcançar-me,
va fer una bona correntella.
Em vaig desfer d'ell,
i això que sa iaia ja coixeja.
Quan em va poder grapar,
em deixà sense gonella.
I.., aquell somni somiat,
ambdues persones atormenta,
a s'Home per no poder
i a sa Iaia per ser presa.
Testimonis no n'hi han,
se'n va anar sense gonella,
sense crits ni mirar enrere...
va fugir sa punyetera.
...
Iaia vella i malcriada
torna aviat i mo' n'anam,
si fa falta a festejar,
un rato abans de s'enfeinada.
Torrada de gerret
i una sitja mal tapada
foc i fum i algun pet...
malviatge sa pudorada.
...
Temps fa avui d'anar a sa vora
amb sa cama arremangada,
i agafar ses quatre taules
que ha portat sa ponentada.
Per fer un bon corralet
i tancar-hi... aquesta Iaia.
Foc, gerret i molt de fum,
malviatge es malcrium!
