Adiós si no parlam més nenguna altra vegada,
me n'hauré d'aconhortar si sa mort tenim iguala,
i et puc donar es desengany si ho ets sa mateixa encara.
I
Que enc que hi deixat de venir sa llei te la port iguala;
per venir-ho a definir coneguent que no en tens gana,
que sé que ara sols mentir -sa formalitat t'agrada-.
Molt prompte em vaig penedir de deixar-te agraviada;
sa culpa de res d’això no la tens ni te l'hi dada;
parlant te podria dir de tot això que n'és causa.
Si mos tornam a avenir, podríem ser un per s'altre,
que jo encara som fadrí i tu tampoc no ets casada.
A tot això m'ho fa dir pensar-hi i tenir-ne gana.
Diràs per què és que hi deixat 'sent que et 'via dat paraula.
Si ho vols sebre, t'ho puc dir, de res d'això som culpable.
Adiós si no parlam...
II
Jo hi he pensat centes voltes en tu, que no t'ho creuràs;
jo les manifestaria si es total em recordàs.
Lo que en no res cada dia per algun temps t'ho creuràs;
lo que et pareix impossible, si vols, ho alcansaràs.
Jo et desig per companyia, si me'n vols fer ja ho diràs,
que si amb mi tu et satisfesses, jo amb tu també em satisfàs.
Ja hi estarem, algun dia, si es pensament no has mudat,
que tu conforme estaries jo conec que no hi estàs,
enc que no has dit cap mentida que te l'experimentàs,
que em deies que no em faries cap motiu perquè et deixàs
i es temps que hi anant venguent des teu pensament fiava.
Adiós si no parlam...
