Jo hi fet una cançó nova per una dificultat,
I
i és feta per un jove que mi està enteressat.
Tu també me’n ets fet una des de que venir has deixat,
sàpigues que estic contenta que et serà jornal tornat.
Em pens que serà millor de sa que tu m'has cantat,
d'allí on ha 'xit aquesta encara n'hi han quedat;
mira que n'hi ha per gasto i per ma necessitat.
Jo hi fet una cançó nova...
II
Si et recordes d'aquell dia que estaves descaferat,
davall es molins de vent ‘vant allà s'abeurador,
estaves coint sa fresca fregint sa sang d'un moltó,
perquè d'allí et lligaren per portar-te a sa presó
dos menistres sense vara que et servien de pastor.
Per la Marina entraven i et portaven ben lligat.
Tots los que et veien ja ho deien: «a què deu ser aquell crestat;»
Quan més t'haguera valgut la pell no 'ver-li girat!
Jo hi fet una cançó nova...
II
Si dius que no tenc gent meua per tu 'ver-te amorejetat,
m’has de dir on tens la teua, tanta que Déu te n’ha dat;
Jo encara conec sa meua; donc gracis an el Senyor.
Si d'enamorat me feies per alguna ocasió,
ara de venir has deixat per una sola raó.
Jo el pensament que tenc ara també el tenia llavò,
De donar-te confiances i no guardar-te l’amor.
Jo no et dic que siguis xindri, ni que en pareguis meló,
Que lo que et manca d' alçada te sobra de ser redó.
Si dius que no en tens sa culpa si llinatge no t'han dat,
Jo et dic que si em dius així quissà diràs veritat.
Que no crec que nengú siga fi de tronc ni podrilat,
que tots som fets d'home i dona per això t'han engendrat.
I a Sant Joan encomana’t que es nom que t'han posat,
Perquè si ell no t'ajuda vas molt mal encaminat.
Hi fet una cançó nova...
