INFORMACIÓ
Número de fitxa | 2234

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Estil | Redoblat

Temàtica | Puntosa.

Subtemàtica | Festeig

Autor | Josep Portas Cardoner. Eivissa. (n. 1888).

Cantador | Josep Portas Cardoner. Eivissa. (n. 1888).

Recollit per | Arcadio Larrea

Transcrit per | Arcadio Larrea

Data | anterior a 1947

Font | manuscrit. M30-23. Pertanyent al material de la "Misión 30"/ Ibiza / realitzada per Arcadio Larrea a l'any 1947. Còpia escanejada obtinguda del fons de: Institució Milà i Fon-tanals, Barcelona. Musicologia. A dins la secció "Fons de música tradicional" CSIC.

Íncipit | Jo venc sense convidar-me

Jo venc sense convidar-me...

Jo venc sense convidar-me anit si que em dirà bo. I perquè lo que més m'agrada que m'heu portat es tambor, que jo venia amb sa idea de dir-vos una cançó que encara no està estrenada i ara és bona aucusió que l'he fet per s'al·lota que li vui pagar es favor, basta que m'ha tret en plan riguent i fent es doctor que dius que t'agradaria es poder conversar amb jo, això molt fàcil seria si tombasses sa brutor però no sé si t'agrada que et rentin amb sabó perquè a una al·lota tan guapa li trencaria es color que just pareixes sa lloca Déu me la perdó, Senyor, que quan vas estofernada just sembles ser es Temptador. I ara que estam de parlada vui demanar un favor si em vols deixar-me ses banyes per pelear amb son moltó que jo ja et fas sa demanda, cregut que em diràs que no perquè pories cremar-te i es front s'ha de criar bo que ho ets s'al·lota més blanca que hi ha en tot aquet cortó, m'has de dir si ets parenta o fia d'algun senyor no voldria t'enfadasses que estic a tota raó perquè si em desafiassis em faries molta por. Jo venc sense convidar-me... II Que t'haig de fer una cançó no n'has d'estar interessada perquè ja fa molt de temps que te l'havies guanyada. Des dia ençà que no venc que hi mudat d'enamorada i pens que t'has alabat de lo que estàs excusada que pens que dius que una nit ja t'hi tenia aginyada; si dius perquè t'he deixat no quedes gaire alabada que jo no t'havia promès que fosses s'enamorada i enc que venga per aquí amb tu a fer alguna parlada però es coneix que en llebeig et porta desesperada que en sa teua cara veig que tu no et trobes xavada més i més en ser que vets fadrins per sa rodolada no et sap mal aixecà es braç per fer-los sa manotada i així sa gent veu que vas de festetjar afamagada. ‘Ver-ne fet un de pedaç per venir-te a acompanyar, armat com una milotxa que es vent la fes caminar i anar advertiguent ta mare que no el deixàs endoblar. Mirau que estaria guapo de veure aquell jovençà que d'un tros lluny semblaria un jove de gran való Jo venc sense convidar-me... III Des que en Soler t'acompanya sembla que no vas xavada perquè pes camí de missa vas molt desembolicada, perquè es festeig que tu tens no et porta gaire cansada, que acabat que has arribat ja veig que vas descunidada(?) passejant per allí enfora que sembles una ratjada, mirant si em vets a passar, ja et dic que hi vas escalfada. Diumenge em vaig reparar que estaves ben allargada en so vestit arronsat, assoleiant na favada, veiam si prompte algun gat no faria bona caçada, i anit encara hi tornat que hem de fer una parlada perquè de poc m'han contat que tornes a anar xavada que sa nit de Sant Josep estaves molt eixarrada d’aquell fora cortoner que va venir en sa vetlada; duna cançó que et va dir quedares enamorada i pens que per dir-me jo n'hi tens una encomanada, que creu que t'ha de costar deu reals i una dinada. Jo t'ho faré més barat que ja la tenc arreglada; dispensa que t'he gonyat de tenir-la estudiada i si aquesta no t'agrada jo en sé una altra millor que en tu haver-me dit sa teua te n'hi faré companyó. Jo venc sense convidar-me... III Jo estic content de s'al·lota que em donc una preciada perquè es va quedar molt bé s'altra setmana passada que mos vàrem encontrar venguent d'una trebaida, i acabat jo vaig pensar que anaves ben destravada que em vares cuidar trobar, no has de dur tanta brivada, perquè sinó 'ribarà que t'haurem de dur fermada que em vares cuidar ‘ginyar fer-te una fogaronada però llavò vaig pensar que eres una malcriada. Jo et vull dar una partida perquè no et puguis queixar; de jo i sa teua cosina no en tenc de tornar a parlar no vuigues sebre es diumenges que jo hi vaig a festejar, que hi 'niré en tenint-ne ganes, just quan me pareixerà, i en què li facis es comptes poc resultat te darà més que tenir molta enveja com que prompte et parlarà més clar, de ronya canera et farà gust de gratar vaja si ses ungles teues es veuran a treballar. Ja hi pots dur-hi ses gallines per deixar-les descansar, que treguen ses paparrilles de dins es bosquet que hi ha, que tenen ses ungles fines i en son bec poden triar Dispensau, que jo parlava casi de ço més d'això. Jo venc sense convidar-me...