Jo mai he set capellà, avogat o xarlatàn;
però lo que és sermonà ja m'ha agradat el bastant.
I
Que en estar en reunió tots callen i jo vaig parlant,
pareix que faig missió com es Pare General.
Si estau en atenció ja guanyarem el bastant,
ni fasseu crits, ni remor, a veure si l'agafam
que allí he vist una olivassa o falcó voletetjant;
just per endret des tancó 'nava cabofonetjant,
pareix amb intenció d'agafar alguna afaram.
Jo no som molt caçador poc m'hi he dedicat mai,
i en veure s'aucusió pareix que em vaig animant,
que si ve molt prop de jo el tenc d'agafar amb ses mans;
però som molt fluix de cor i no gos a fer-li mal,
ni em determin d'esplomar-lo, ni fer-ne cap enciam,
que lo que fas és mirar-lo i un poc anar-lo llisant
i en vent-lo tenut un rato l'amoll i se'n va volant;
se’n va més content que un Pasco i jo qued amb so desengany,
que em pareix impossible poder-ne agafar cap mai,
una cosa tan liquera com se'n maneig un pardal,
que as temps de dar una passa ell va d'aquí a Sant Joan,
i jo això em pareix ser miracle, sempre ho he trobat estrany
que essent cosa tan esquiva un si pugui atançar tant.
Això mos dóna a compendre que no ens hem d'apurar mai;
per lluny veiguem sa pardala algun dia hi arribam.
Jo mai he set capellà...
II
Jo us he dit alguna cosa referent an es pardals
i ara vo'n diré una altra que no serà bé igual:
vaig a parlar de ses dones, no pensant fer-los cap mal,
ni que ningú s'agraviga en lo que diré explicant,
que si ho sabés, no ho diria si ho 'vieu de pendre mal;
però m'hi estat fent es comptes que a tots mos passa igual,
que tots mos vuiguem es vore as Sant dia de Nadal
amb salut i amb alegria i bona matança cada any,
i l'animeta tranquil·la, neta de pecat mortal;
també mos agrada es veure moltes dones disfrutant,
cosa que no perjudiqui, ni en puga venir cap mal,
que són sa nostra alegria del món tot en general.
De tots els arbres que un sembra i plantes que cultivam
sa dona és sa principala, sa que més mos estimam
i tenim més ben cuidada, que no li falti res mai,
més i més si és ben polida, com un la veu cada instant,
d'aquelles tan presumides sense ningún cabei blanc,
que porten sa clenxa llisa i tirabussons per davant,
que els arriben hasta es morro o un poquet més avall;
porten ses ungles pintades de vermeiet i de blanc;
de sa mateixa pintura es pinten des front avall;
fa un retrat molt guapo que tots mos hi encantam.
Això és lo que volen elles, veiam si ens enamoram
i mo n'emportam alguna per tenir-la per mirai,
dant-li xulla i sobrassada i algun poquet de vi blanc;
feina, no fer-li fer mica, ni tampoc manar-la mai;
si li agrada es divertir-se dur-la as teatro i as ball
a sentir tocar guitarra, que és lo que fa més cabal,
que en sentir tocar sa seua no he vist res més content mai.
Si es tocador no se'n cansa, elles tampoc no hi estan,
quan més llarga és sa sonada, més bé s'ho van escoltant,
diguent que en sa seua vida 'vien sentit tan bon jan.
Ses cordes van atesades que mai no s'afluixaran,
qualsevol peça que toqui ningun punt li fallaran,
tant si fa sa Marsellesa, com si és la Marxa Reial.
Jo encara tenc d'anar a apendre si veig que se'n folguen tant,
per si me'n apendo(?) alguna poder-li anar repicant;
sempre li faré musica i no s'enfadarà mai;
que és sa cosa més polida de totes ses que miram
és sebre passar sa vida sense porfidiar mai,
estar contents i estimar-nos hasta que Déu mos deman.
Jo mai he set capellà...
III
Vaig a dir sa darrer cobla que no us vull acansar tant
i mos 'nirem a dormir, que ja són prop de les deu
i demà torna a ser festa, i si Déu vol tornareu
a fer una altra cantada com sa que anit estam fent,
o quissà serà més llarga; llavors ser-hi ja ho veurem
hi vist que encara quedava, per nar-mos entretenguent,
‘bundància de pa i formatge i bunyols un bon llibrell,
que si podem arribar-hi tot-hom estarà content,
que això és lo més necessari per un trobar-se valent
és poder-se omplir sa panxa de lo que sigui es gust seu
i beure alguna miqueta de bon vi o aiguardent.
No importa fer sa vetla allí per vora es fornell,
ni fer foc per escalfar-mos encara que fasca neu;
que sense estar dins sa cuina m'hi 'riba a estar prou calent.
Ja veig que na Margalida comença a fer es uis lluents,
que s'ha begut quatre copes, i no d'aigua des torrent,
i ara estic parlant des altres i a jo igual em content,
que ja fa rato que em sembla que 'nam augmentant de gent
que de cada un en veig dos, que prompte ja no hi cabrem;
haurem de sortir a sa fresca hasta que mos aclarem,
que per 'narme'n cap a casa pendria per altre vent,
m'hauria d'acompanyar-me un que m'anàs regiguent,
que tantot no fes idea d'anar algun lloc diferent,
i me'n 'nàs a alguna casa de ses que embarquen sorell
i em sortirà aquella iaia qeu any diu que en té més de cent
i encara sap si hi ha faves en sos queixals i en ses dents,
sense tocar sa geniva que no té cap esportell
i diu que és sa més sabuda per conèixer es bon peixell
que li fa aixecar sa ganya veiam si està ben vermei,
sinó està vivet que salti, no se'l queda a ningun preu.
Ja veig que es meu no el voldria, que saltar li sap molt greu;
per això na de ser que senti un ball que ho siga as gust seu,
llavors si que arribaria ben prop de la Catedral
Jo mai he set capellà...
