Cançoner de les Pitiüses

A Déu demanem sort bona veiam si mo’ la consent i a sa Mare virtuosa de bon cor tots adorem. I perquè ens guardi de desgraci quan el seu nom invoquem, que ens torni lo necessari per 'nar-mos protegiguent, que ens conservi s'alegria que és lo que disfrutarem, que en el món som quatre dies, cosa que dona turment. Ve la mort i s'apodera de naltros molt fàcilment, i en tenir salut complida naltros no heu regoneixem, ‘nam amb molta fantasia i és per poc coneixement Més mos valdria ajudar-li, ja que és un desgraciat, i complí tots els preceptes que el Senyor mos ha deixat. Quan se ni anà de la terra escrit mos volgué diexar que tots junts mos respectàssim si mos volíem salvar. Començam en es Batisme per senyal del Cristià, es pares es mortifiquen, consenten a no menjar, amb cuidado mos prodiguen i ens ensenyen a parlar, i a Déu dirigí la vista que és es que mos va criar; Però el temptador ens obliga a nostra llei quebrantar i an es pares dar martiri quan començam a parlar, els gastam males paraules, causa la temptació, que mos les posa gravades dins el nostro intenció. De dos anys hasta els catorze els dam satisfacció però mai els dam ses gracis d'haver-mos fet es favor d'haver patit tant per naltros passant penes i dolor; tan solament no menjaven per poder anar adquiriguent una fortuna per naltros, pes dia que fossem veis. Sa cobla que us diré ara ja diré es agraïments que naltros tenim des pares i és per poc coneixement, A Déu demanem sort bona... II Ve que complim quinze anys quan ja es sebre multiplica; es pares ja no escoltam ni els dam ninguna alegria. Sempre mos han ben tractat i ens ensenyen sa doctrina; però no els és agraït 'ver fet aquell sacrifici: si són veis mos fan fastig, i, si tenen malalties, lo que fem, riure-mos d'ells veient que ja passen fatigues en ves de suplicar a Déu que els torn sa salut complida, i amb lo mateix cobrarem quant mos arribarà es dia. No hi ha home intel·ligent, ni de prou sabiduria, ni de prou enteniment per explicar bé sa vida, que passant-la bé, talment és una gran meravilla, un jardí de compliment, font abundant d'alegria. En 'ribar a vint-i-cinc anys, quan un canvia d'estat, un prepara per casar-se per buscar felicitat; quasi sempre surt en contra de lo que un té cavil·lat. En ves d'adelantar, atrassa; no ho tenc experimentat; llavò vénen es disgustos i es grans arrepentiments, si té infants, fan igual que ell obrà amb sos pares seus. Ha cobrat amb lo mateix per ser voluntat de Déu A Déu demanem sort bona... III En 'ribar a n'es quaranta anys que un hom perd sa llestesa, es va adormint per moments per causa de sa veiesa. Lo que desitja, total poder tenir 'vinantesa de 'ribar a un tal estat, 'sent una cosa cruela, un mal que no té remei; no s'ha trobat medecina per poder adquirir salut quan sa veiesa ens arriba. Tenim molta esclavitud per una cosa senzilla per poder adquirí diners, pes que llavò en quatre dies, ja se'ls ha malgastat tots en quatre fetilleries; uns perquè en són jugadors, i uns avorrits de la vida, com que no els costa sudor no s'hi cavil·len cap mica, busquen un divertiment i unes joventuts tranquil·les. En 'ribar en es seixanta anys amb a quin estat es troba; amb ell sempre van renyant, sempre diuen que fa nosa, i en 'ribar d'allí en davant la vida és més perillosa, la mort sempre es va acostant i hem de quedar-hi conformes. No li fugirà ningú, un més tard, s'altre més prompte; tots hem de fer aquet camí, n'hem de tenir gran conhort. En això hem de resignar-mos que en es fer sa nostra sort; només vivim quatre dies, tot enveges i rencors, mos deixam grans desgracis, les deixam de mal cor; més mos valdria callar-mos i encomanar-mos a Déu, perquè tenguem bona vida mentres en el món siguem. A Déu demanem sort bona...