Cançoner de les Pitiüses

Devotament ve a Vós, l'ànima mia Jo vos ador mon Déu, Eucaristia, mon pit s'obri per Vós, tal com un temple, mon cor tot defalleix, quan vos contempla. En Vós s'enganya es gust, sa vista i tacte sols per s'oïment sé's misteri exacte. Jo crec, fii de Déu viu, vostra paraula. Vós sou pa verdader en nova taula. Vostra Deidat, en creu, sols s'escondia i aquí sa humanitat què l'hi veuria? Hom i ver Déu us crec, com pare us deia, i us faç es prec humil que es lladre us feia. No veig com Sant Tomàs, sa llaga oberta, però sa meua fe, bé està desperta, Augmentau-la Déu meu; dau-me esperança i caridat pacient, qui mai s'acansa. Record de passió i mort dolorida, pa viu que a s'home mort li donau vida feis que ma vida en Vós sols s'alimenti i que vostra dolçor per sempre senti. Rentau-me Bon Jesús, s'ànima mia i amb vostra sang es cos, renti i purgui, que per arentar el món, basta una gota i Vós la volguéreu dar, ai!, tota, tota. Jo vos ador mon Déu, Eucaristia té set, té set de Vós, s'ànima mia de veure vostro pas, arrevelada sense digne ni veu, glorificada.