Cançoner de les Pitiüses

Si Déu em dona sa graci memori i enteniment vos contaré una hestori de bruixots que haigué a temps vei I De jove comencí a còrrer a vetlar i a festetjar darrera al·lotes polides na Margalida em sisà. Cada vespre que poria ‘nava a ca seua a xerrar i així vaig na coneguent sa que tant em va prendar. Era una casa de bruixos el dianye hi havia entrat es jai diu que té fullet, sa jaia tot ho ha bruixat. Ses fies son tres harpies trago a molts jòvens han dat tenen cucs clavats en guies amb el cor atravessat. Crec que ja em ‘vien dat trago jo sé que se'n va alabar o em cas en na Margalida o ma vida finirà. Va ‘nar a un buixí de Vila una ampolla va pujar tota plena de metzina enterrant-la em matarà. Tot jo ho vaig ‘nar exposant a una bruixa d'acina i es remeis en va donar per desfer sa bruixeria. Una ‘guia de cap negre i pels de na Margalida un calàpet ben virat desfaran s'etxisseria. Dins se boca des calàpet es cabeis atasconats en se guia ses dos barres s’han de punyir atravessats Llavò penjar-lo en es coll finsus que així morirà. Na Margalida en el acte també aquet món deixarà. En quant ella siga morta jo ja quedaré salvat. Sa metzina de s'ampolla es poder li mancarà. Tot con m’ho digué sa bruixa així es coll me'l vaig penjar es calàpet no es moria jo em comencí a aprimar. Una nit de matinada es calàpet ja raucà en sa boca ben bedada mort i negre es va quedar L'endemà de bon matí un missatge va arribar ‘via mort na Margalida avui de tarda enterrar. Cap mica no la vaig plànyer perquè matar-me volia era consent en sa jaia de s'ampolla de metzina I ara ha quedat es peltruc i sa jaia maleïda mal que no ‘guesin viscut ni en pensament ningun dia.