Cançoner de les Pitiüses

M'abandones sense queixa no m'ho daves entenent tal volta no dec merèixer que em donassis compliment. Pot ser et paraixès baixesa parlar amb jo davant sa gent em pots dir que guardi aqueixa i així em vas despediguent. Ara veig que em desnebeixes sense tenir fonament si vets qui t'afavoreix-ca mira de dur-lo content Que ell conquistarà alegria i jo tendre sentiment pot ser més em convendria fer-me de l’ajuntament I llavò et sentenciaria a un castic mol dolent, viure sempre en companyia es dos, no sent a gust teu Tal volta mos serviria per anar més malament perquè una cosa per força mal és en es gust de Déu. Dispensa’m aquesta broma que Jo t'ho deia riguent i no creguis en miracles ni en retrets d'hòmens valents Ni en rondaies de majores que deien un altre temps ni en sabates de deu llegus, barruguets, ni encantaments. Que de certes meravelles mai ha donat permís Déu i així fer com qui t'adormis trebaia disfruta i riu. Festetja i ben diverteix-te i procura fer es gust teu perquè si al cas no ho acertes passaràs molt de turment I duràs una somada feixuga com una creu com un llaüt a la vela navega de proa as vent. Que la mar ja va florida i li peguen es rompents, llavò envesteix a ses penyes i es nega tota sa gent i allò es una sepultura enmig de tanta corrent allò es una amargura pes que té coneixement.