Cançoner de les Pitiüses

Em deis que si vui cantar, jo sempre m'agrada creure, I en que no puc quedar bé conforme poreu merèixer. Que lo mellor em faltarà que també ho deveu conèixer jo no puc dessimolar perquè sa gracia em cortetja però haureu de perdonar jo si cant és sense sebre només per acompanyar i allargar un poc sa vetla Ja que hi ‘gut de començar ‘niré seguint sa carrera fins arribar as cap d'allà i fer espigó a sa cordella I després, en acabar, si sa gent encara em prega, com que hi hauré de tornar si no està prou satisfeta. Enc que no m'hi puc comptar ja vaig quedant endarrere, jo hauré de renucciar mon cor pareix que dequeda. Que ja em començ a escanyar i es coll pareix que s'espella. Ja no sé si em servirà finsus acabar sa vetla. Si no me'l puc embenar casi no crec que em serveixca si m'hi pogués avenjar se li faria sa feina. Jo el rip a despreciar però me li estimat sempre i també el rip a alabar ja vos ho donarà entendre. Si me'l voleu allisar si hi ha algú que n’entenga Qualcuna dona hi haurà que tendrà sa mà llugera. Sa que més gana en tendrà i que n'estiga contenta però ja es pot conformar de tot lo que s'estrevenga, no fos que en lloc d’adobar que no m'esguerràs per sempre; també es pot reconhortar que es seu pagarà sa vega. També l’hi voldré tocar que llavors no ho faci ventja esbrunyir-li o allisar així dret vora sa pera En aquell bonyet que hi ha, que valtros ja ho deveu sebre. em deis que si vui cantar...