Cançoner de les Pitiüses

En Toniet caga-vergues es de lo ximple que hi ha s’altre nit va ‘nar de vetla a can Cova a festetjar. Per fe riure a na Maria amb son de tambor va entrar. se’ls hi ‘via mort sa güela amb rabi el van engegar. Ho contà a sa seua mare: —tu ets curt en so parlar; ‘ver dit: "al cel el trobem" i t’haurien fet entrar. El sendemà va (a) can Morna fent matances els trobà "Déu mo’ el deix trobar en el cel" en Toniet fort cridà. Allà es bambo caga-vergues tothom el va enredolar d’allò que res ja no ho soia. El Varen embadurnar. Sa mare només sentir-lo no sap com la d'ensenyar "Sempre més gros i mai menos" va dir just només ‘ribar Es vespre va cas vesí un mal s'estava curant "Sempre més gros i mai menos" el va deixar flastomant. Sa mare el renya de veres, diu que en seny sa de parlar. ‘vesis dit "Enterra caiga» ses gracis t’hauria dat. Es matí ‘nant a sa feina en Xic den Bet es trobà as cimerol d'un pi ver "Enterra caiga", cridà. Mal dianye t'endugui dins l'infern a sacorrar. En Toni que el veu que baixa a ses cames li va dar. Quan a sa mare u exposa força fort que la renyat "Mai menos cada any més " vies de ver desitjat. Se n’anà (a) can Xoriguer troba en Pep tot enronyat "Mai menos cada any més" totduneta li esbutzat. En Pep manegada plena l’encalça finsus es prat. No li quedà os condret dins es llit ja s’ha calat. Sa mare molt el ‘conhorta ell diu que ja s'acabat es tornar dir a ningú mots de bona voluntat.