Cançoner de les Pitiüses

Un torís va ajonollar-se davant un municipal. que li fes una recepta per curar es mal de queixal. Li daren per medecina es sèu d’un barret d’estam. Sa sang d’una cacatilla li va ser perjudicant. I en fer una mestralada li girava es ulls en blanc i es feia dar lavatives amb una ansa de poal. I sona sa xeremia quan es sobre està malalt i en agafar s’envestida s’atura dalt es parral. Llavors li agafa alegria de veure que està allí dalt i apunta un dit cap a Vila i pitja amunt i avall, i va fer torcir sa proa an es iate d’en Roman, que se’n ‘nava a Filipines a buscar cotonet blanc. I va sortir un urçol a ses garres de na Xilla i un llumener de gresol d’assegut collia figues, i un teulat i un verderol lluitaven as Pla de Vila, Per guanyar un bunyol varen rompre una barrina. I va agafar ell tot sol un sastre i dos palomides que estaven de cara a sol, asseguts davall la Xíndria. Provaren de fer un bol i agafaren dos moixines que s’havien llevat es dol i anaven molt presumides. I un planó estava fent veles per anar a sembrar ciurons i quan es toca sa panxa es fa repicar es talons. I un dia va emborratxar-se i anava sense calçons i a cas vesí l’agafaren que tenia bescuits des bons. I va fer amb una vegada tres dotzenes de gatons, i una alfàbia gemegava, que patia des pulmons. Mirau quina carallada va passar en es corballons, i una somera travada se’n ‘nava a descobrir el món. Té una fesomia ampla i es morro color de plom, i amb un barram que espantava hi rosegava botona. I un braguer tira senalla amb dos nanses de raons, li va enravenar sa cresta i es sublevà tot el món.