Cançoner de les Pitiüses

Sempre es segueixen miragles, el món es gros, no es estrany. Déu es qui arregla ses coses per fer-nos fer algun espant. I Sa sort ha set per s'al·lota que et veus en creu de bon any que et pots casar i tenir home no es ningun mal averany. Que ja no es qualsevol cosa lliurar-te de passar mal ja te’n pots llamar ditxosa que no hi haurà pesta amb sal. Moltes te’n tenen enveja i també hauran botat alt; lo bo tothom en goletja, diuen que això no és igual. Que sense tenir basssetja sa que has ‘gafat es pardal; que si el gastes tot per esca tendràs es peix Micolau. Ja te’l pots menjar amb sa fresca que no et fes mal, que és peix blau que estàs promesa i es portar-te bé s'ho val. I un jove amb tanta riquesa perdre’l es pecat mortal. Has tengut sa ‘vinentesa i has triat lo especial. Ja no pot sortir pa d'ordi sa farina escandeiau. No demanis més xeripa de lo que tant fa cabal. Que pots dir que has tret sa rifa sa que es sol fer per Nadal i es diumenge ves a missa resa sempre pes teu sant, diguent-li aquestes paraules que et diré dins un instant: <Sempre segueixen miragles... III Tu en ‘vies estat promesa amb un jove mariner i ara has canviat d'estat no et devies trobar bé. Deus ver fet un esborrat i has tombat fui de paper sa sort deus ‘ver canviat, sa mateixa no pot ser. Crec que hauràs adelantat més de per perdre que fer no es perquè ell no ho fos un jove guapo i molt al·lot de bé, però tots veim que és un pobre em pos de lo que et pervé i aquet ses rendes li deixen dos pagues de faroler. Aprou per portar relotge i sebre quina hora té. Si en ‘nar a llaurar se l’emporta el pot penjar amb s'aixenguer. Jo ho dic perquè em sembla un moble que a una casa ve bé; moltes voltes un s'aixeca tard vuiguent ser mariner; si enquantra diumenge o festa té ‘nar sa missa darrer i aquell dia un perd sa fresca es temps de navegar bé.