Cançoner de les Pitiüses

Rossinyol bon rossinyol Déu te do llarga volada 'niràs a passar la mar i portar-ne una ambaixada Diràs en es meus parents que mon pare m'ha casada m'ha casada amb un jaiot que jo no el vui ni m'agrada Set anys que jo estic amb ell no li vist mai de sa cara sinó un dia amb un descuit as cap d'avall de s'escala. Li pec puntada de peu i redola fins s'entrada de s'entrada an es tancat des tancat a sa femada. Jo no sé si s'ha fet mal porta una cuixa embenada també du un braç girat i s'espatla capficada. Li vaig dir calla veiot covaràs sa pollicada et posarem a un llit entre llençols i flassades. Allí covaràs es ous com ses lloques, tres setmanes an es petits daràs mill i a sa lloca sa civada. Quan faran titirití els hi daràs mill i aigua quan faran quequerequet els duràs a vendre a plaça. Sa gent et demanarà de qui és sa pollicada? Els hi respondràs, Jaiot: -Jo mateix me l'he criada