Cançoner de les Pitiüses

Es creure és un manament per això em pos a cantar per donar-vos compliment sa graci em curtetjarà I Si es sebre tengués augment en haver-lo d'ampliar que fos com un quart creixquent que no tornàs a aminvar. En aquesta hora present ja bé podria quedar, però ara per vist tenc que lo millor em mancarà, Però si qued malament m'ho haureu de dispensar, jo cant per anar creguent no per es gust que en puc donar. Just per 'nar obeiguent i creure an a qui ho mana, m'agrada ser obedient que és grau honrat que un se fa i és obra d’un prudent ditxós aquell que ho creurà. Si no pren es camí dolent segur que es podrà salvar, Si obra pes manaments que Déu mos manà guardar i a s'hora pren sacraments que ha de pendre un bon cristià I no dur rencors dolents que és es mal més gros que hi ha, se perdona lleialment a tot es genero humà. Es seu destino per ell favorable li serà; és dificultós amar això que us ‘cab d'explicar Perquè reina un mal temps d'un parei d'anys en deçà que en un centuri dolent Déu en el món mos tirà. Perquè navega sa gent que a més no es pot arribar i es perd tot generalment tota nació que hi ha. Eivissa principalment ja no es pot aponderar que sempre es van contenguent uns casos molt d'extranyar I uns delictes se van fent que talment fan borronar. Uns prenen vicis dolents, altres solen mormolar deshonrant aquet i aquell com si no mos fos germà. Tot això són sentiments pes que s'hi han d'encontrar o pes pares i parents d'aquell que Infamat està. Déu mos vagi regiguent i mos dongui bon pensar. Es creure és un manament... [...] III I a mirar de que algun dia també pots fer algun canet dur ses recuites a Vila que alló és gola que té esmer. Que és cosa que es senyorio de sempre molt requereix i si les saps fer polides les parroquiaràs pret. I si els poses es preu fix millor que si abaixes res i els dius en 'ver de fer dictes a tres manats per canet. Jo tenia una tia, just vora Cas Dominguets, que per costum cada dia aquest estil 'via pres. Que cada tarda munyia allà a les quatre o les tres; cada tarda en feia quinze, mirau ja quin jornaler. I se les ne duia a Vila just a s'hora des passeig i es coix Gavara li aixia i se'n tabacava set. I ses altres eneseguida un semblant fi 'vien fet jo veig que ara tu Pots dir-me sobre això que ara t'has pres Que si ha de venir a instruir-te o fer com qui t'asveteix, que per dar una esvertida som un al·lot poc entès. Per això et val més regir-te sa teua ideia segueix, no trasmuts es pensaments per molt que algú t'asverteix. Mentres sa llibertat tens tu facultativa n'ets si fas igual ton intent jo de gust la recebeix. I ara sa sentènci tens que mon cor te dona es dret tant si ho prens com si no ho prens anit t'has de declarar. M'has de dir ton pensament ei t'obliga es meu parlar que jo et diré mon intent si el cas te'n tens que folgar. Contesta en aquest moment si en jo vols tornar a parlar. Es creure és un manament...