Cançoner de les Pitiüses

Me fas passar aquet camí perquè ets de mi ben volguda I sovent me fas devertir tenc sa llibertat venuda Si et donc disgust en venir ves olvidant ma venguda. Per ara em pots desnebir si et trobes mal convenguda. Pots reusar i defujir. Déu sap qui té més ventura trebaia’t a divertir i per sa salut procura. Passa es temps tarda i matí festetja, riu i fer bulla. Jo aniré visquent així amb sa il·lusió perduda. Pensant en tu, perquè sí! i confiança ninguna. Si és que em vols avorrir Perquè et supliquen algunes. Abans de res pensa-t’hi que una voluntat circula i et pot regir en so camí que fa es sol i no s'atura. Que surt en part des matí i en gran direcció puja acabant per definir baixant d'una gran altura. Lo mateix te pot seguir no tens cap hora segura encara que tu em pots dir que un no mor que Déu no vuiga, Pero et pot emmalaltir i haver de passar tristura bastant te sabràs reeixir si et veus guanyada o perduda Que jo per dar-te camí sé poc i no tenc eixura i em fas passar aquet camí...