Cançoner de les Pitiüses

Jo i tu mos hem practicat una bona temporada fins que te n'has acansat, que ses obres desenganyen. No n'estic enteressat encara en tenc folgança. Jo m'hi viuria enyorat solament que t'alegrasses. Que de sempre t'hi estimat i així entenent t'ho dava tot es temps que hem conversat que jo en tu em declarava, i et deia sa veritat de tot lo que em preguntaves. Ja m'ha set recompensat encara et vui dar ses gracis. Que ara tu m'ho has pagat amb una trampa molt fàcil. No m'has trobat descuidat perquè ja me figurava que no era s'estimat en venir an aquesta casa. Enc que m'haigues oblidat jo no he sospirat encara. Jo som poc espavilat per tractar amb aquet conreu i de molt poca importància valtros també ho coneixeu. Es meu trebai no us donga ànsia que poca cosa em deveu. Si venc alguna vegada només que em ben respecteu. Ja em dona tanta folgança com si fos un bon hereu si endavant va com fins ara no puc dir que em mal tracteu. Que no m’heu negat s'entrada enc que us ofenga sa veu. Sa bondat vostra n'és causa o jo això m'he figurat. Jo no he sospirat encara enc que m'haigues oblidat que el cor meu sempre trebaia per viure's hi descansat.