Cançoner de les Pitiüses

Un dia un teulat petit amb un mal temps de llevant es va trobar dins Madrid an es carrer principal. I I es va tornar com un quic no es pensava créixer tant i escrivia amb so dit viva es nostro general. Preguntant per anar a Ceuta es correus a com estan i li varen contestar tu pots anar-hi volant. I un carabiner de Sóller un dia de Sant Joan es casà i no va fer boda perquè hi havia un malalt. I un metge vestit de dona se n’anava a tirar al blanc va sortir especialista de torres i fumerals. I es ferrers fan xeremies en ser que és prop de Nadal, i un calamar feia pipes i les venia a real. I una dona de Vila la pobre ho va entendre mal va compendre que sa fia havia tengut infant. I un barco d’Almeria se n’anava a Portugal tot carregat de llenties despatxat pes alemans. Darrera can Xico Toni va agafar un temporal i a sa raval de can Parra va insultar es italians. Es submanrinos de França ja van tots pintats de blanc que van per el meridiano i Equador van navegant. I per dins es Polo Nord trobaren un ase blanc que se’n ‘nava cap al sur amb cinquanta-mil rumans. As Cap de Bona Esperança en varen quedar uns quants dispostos per anar al Brasil a veure es americans. I s’esquadra del Japon es trobava a Tetuan. A Sevilla no hi ha forns i han de pastar en mig del camp. I un home sense calçons estava telefonant. Passaren es Pastorells que passen cada cent anys. Es meu sogre és mariner i se’n va pel món alant, sa filla es diu Catalina i jo m’agrada bastant. De casa una hora i mitja just me cau dins es llevant i per riure es de Labritja sempre hem set es de davant. I un polp collia figues amb un ganxo de metal banda fora s’illa Plana va perdre es seu capital. I en Joan a mitja nit estava ballant un vals. I un dia un teulat petit... II As Caló des Ram hi ha una sépia en acció, i a Albània posen llosques per portar es polls a Maó. I un gall vell en bicicleta era es comerciador venia es blans a pesseta i es més negres a velló. I un barber de Califòrnia afaitava un major posant-li sabó a sa cara canvià de nació. I amb so vot d’una fadrina va passar a Aviació. I una dona de Turquia va explotar amb un camió gratant de nits i de dia mal viatge tal picor. La va agafar a Filipines l’any mil nou-cents trenta-u dins un catre de marina sense dar compte a ningú i s’abarallava amb s’home i li deixa xuietó perquè li feia cassogues amb un manat de cotó. I amb so correu de Marsella se n’anava a Llucmajor, transportava mules velles per poder-ne fer carbó i les venia per plaguetes de prendre apuntació. I un llaüt ple de braguetes anava a Fernando Poo. les tornaren farinetes perquè hi havia un fibló. Banda fora ses Canaris hi trobaren un furó carregat de figues seques per anar fora nació. S’estel des dia creixia i donava en es velero i es va equivocar de rumbo i va entrar a Porto Petró. Ses dones de Santanyí sortiren en camisó se’n ‘naven cap a sa vora a refrescar-se es llimó. I un barco de Villacarlos es trobava amb un cigló, un festeig sense jaia es posaren as timó i es barometro baixava de pressa que feia por. Es compàs ja no marcava i es vestiren es cordó i s’escuma els enterrava que no es veia es botaló. Vull canviar de rengló que sa histori es va acabant. Dones que no ho sou ja em podeu ‘nar dispensant que sa histori madrilenya no és feta per cap mal que la férem jo i un altre distraguent-mos un instant i parlant de ses al·lotes que havíem ‘nat festejant, i somiant-les de voltes però per naltros més mal, això depèn de ses voltes que havíem anat parlant. I l’amo d’aquesta casa i un favor li deman: que vengui a buscar es tambor que ja casi no l’aguant. Un dia un teulat petit...