Cançoner de les Pitiüses

Oh, gran Santa Catalina, Eivissa vos veneram, guardau-mos de foc i penes i des enginys infernals. Nostra Santa catalana es tres voltes coronada per 'ver set predicadora verge i martiritzada. Patrícia d'Alejandria amb molt de sebre i bondat lluitant per sa fe de Crist an en Majencio increpà. Per perseguir es cristians i per fals Déus adorar, s'emperador per respondre cinquanta savis cridà. Sa falsedat des seus Déus a tots ells demostrà. Ses raons d'ells contra Crist totes les va refutar. A Jesús es convertiren i es volien batiar i amb sa palma des martiri es foc els purificà. Quan ses flames s'apagaren molts cristians allí van ‘nar per recoir ses relíquies des savis santificats. Troben cossos resplendents ni un pel se'ls hi ha cremat fou es primer gran miragle que sa Santa va obrar. Cridaren na Catalina per as Déus fer adorar, respon fort que a tal falsia no els hi vol sacrificar. Prompte varen despuiar-la, mil assots li van pigar, quan ja semblava ser morta a un calabós l'han llançat. Amb reixats de grossos ferros sa porta han ben embarrat. Sens dar-li menjar ni beure ni ses nafres 'ver curat. Un àngel baixà a gorir-la dugent-li beure i menjar, quan creien trobar-la morta més sana i guapa va estar. S 'emperadriu parlà amb ells sa fe de Crist abraçà també as Capità Porfiri amb dos cents as seu manar. Quan s'emperador ho va sebre a tots els martiritzà i vol sentir na Catalina públicament renegar. Construireu un enginy com de turments infernals quatre rodes amb cutxilles dos a dos es van creuant Hi lligaren sa donzella creguent s'acovardirà diu que es turments prompte acaben i el cel sempre durarà. Ses rodes ja de partida sa Santa amb elles lligada quan ja es 'naven a creuar na Catalina és lliurada. Ses rodes corren enrere, contra ells es varen llençar feren tal carnisseria, més de cent en van matar En Magenci desespera i per més prompte acabar allí la decapitaren l'ànima a Déu ja volà. En lloc de rejar-li sang llet molt blanca va brollar dins sa bassa que fe en terra tot d'una un roser brotà. Es àngels se l'emportaren al Sinaí a enterrar on després en Justiniano un gran temple edificà. Es roser d'Alejandria a cada casa n'hi ha ses roses color de rosa sa devoció arrelà. Oh gran Santa Catalina... Sou patrona de filòsofs, de mestres i estudiants, carretera i molinera i des que en vós confien nostra Santa Catalina d’aurèoles coronada per 'ver set predicadora verge i martiritzada. Pes martiri sa vermeia per ser verge té sa blanca i per ser predicadora també l'adorna sa blava. Sa fe a Santa Catalina a Eivissa tant s'arraigà que un roser des monastir aquina varen portar. D'Orient fins Occident sempre fou molt venerada sa fe amb ella va estendre’s quan es temps de ses creuades.