Cançoner de les Pitiüses

1917 En l'any mil nou-cents disset as port d'Eivissa ‘ribà del Brasil una fragata que va dar molt que parlar. Me Arim l’anomenaven, molt de temps aquí es quedà de mulatos, blancs i negres a Vila quedà plegat. Molt bevien i cantaven tots es dies xacotar, pes cafè Estrella i Can Sala per Cas Piló i cas Bagaix. Ses al·lotetes de Vila a molts d'ells varen cisar amb un blanc i amb un negre dos d'elles es van casar. Com els hi mancava feina per porer desperetzar as solar "La Mutual" allí anaven a jugar. Duien una pilotota que molt feien ribotar dant peuades derrere ella mai l'agafen amb sa mà. Va ser se primer vegada que es futbol aquí arribà. Jovens i al·lots allí anaven i aprengueren a jugar. As cap d'un parei de mesos ja es varen desafiar es d'aquí contra es des barco primer partit que es jugà. Així es joc de sa pilota es va començar enreigar. Per poder jugar tothom un altre camp s'arreglà. Li deien des"Cadirer" per ser-ho sa propiedat, que amb es de la "Mutual" tots ja poden entrenar. Creix s'afecció per dies, dos equips ja s'han format: "La Xispa" i "La Metralla" i l'Eivissa" un poc mes tard. 1.923 En mil nou-cents vint-i-trés ja n'hi ha tres federats "L'Eivissa", "L'Ebusitano" "L'Eivissenc" filiats. També es fundà "El Metal·lúrgic” "Portmany" i "Mediterrà". Forta lluita entre tots ells, fins contra estrangers jugà. Front d'una selecció inglesa des Destructor Tourmaline també contra es del Splendid que congregà tota s'illa. De Mallorca aquí vengueren l'"Alfonso XIII" a jugar i es juvenils de l'Alfonso que molt van meravellar un jugador de l'Eivissa que es deia Xico Ferrer sa Federació de Palma professional el va fer. Havia jugat amb l'Eivissa un partit que va guanyar li llevaren es dos punts i en segon lloc es quedà. Per campió l'Eivissenc per un punt quedà davant en Ferrer va ser d'Espanya es primer professional. Això va dur rebombolit i tot se n’anà per avall es equips es disolgueren i sens futbol mos quedam. 1.928 En mil nou-cents vint-i-vuit torna es futbol despertar i es formaren tres equips per començar-ho animar D’estudiants l'"Estudiantil" d'altres jovens "l'Ideal" i un que es deia "Seminari" d'estudiants per capellans. 1.929 En mil nou-cents vint-i-nou a tota ja va endavant, a Vila fan quatre equips i a Sant Antoni "El Portmany". Es de Vila son "L’Olímpic" "El Pitiuso" i "La Unión" i "L'Espanya" que es cinc juguen es torneig de campió. S'envestida de cavall aturada d'ase es quedà que jugaren tres tornetjos i després es dissolgueren. 1.931. En mil nou-cents trenta-un agafa briuada nova "Rapit", "Eivissa" i "L'Esport" es "Militars" i es "Vileros". A Sant Antoni "El Portmany" també torna organitzar-se fan sa Sociedat d'Eivissa i tots junts van federar-se. LLavò es camp de "Sa Palmera" molt bé varen arreglar. Partit internacional hi hagué per inaugurar contra mariners inglessos que aquina van atracar. Cada volta més s'anima i mallorquins van portar "El Manacor", "Baleares" "L’Atlètic", "El Felanitx" "La Salle" i "Ciutadella" aquet darrer menorquí. Sa selecció d'Eivissa a cinc des sis derrotà només va perdre amb l'Atlètic, que per un gol va guanyar, 1.933. Sa Sociedat gafa aldeci i det a Palma se'n va en mil nou-cents trenta-tres a jugar es campionat. Va guanyar al Llucmajor i després al Soledat sent campión de segona a sa nostra illa tornà. Eren en Bertomeu Sastre en Molina i Juan Sentí en Pep i en Vicent Verdera i en Santiago Martí En Toni Font i en Rafal i en Vicent de es Cubanet, junt amb en Pere Ferrer i en Norberto d'en Batlet. S’arribada as moll d'Eivissa, allò no és pot explicar: musica, cauets i festa i xacotada per llarg. En l'any mil nou-cents disset...