Cançoner de les Pitiüses

Per la història i tradició, pel cel, llenguatge i maneres dos germanes son Figueres i lo Ebusità penyó: Que és Ibissa bell bocí de la terra catalana que arrancà la tramuntana i en mig de la mar va florir. Ella abric donà i descans als primitius pobladors, que, més tard, foren senyors dels emporis catalans: i valenta ha sostingut guerres, lluites, invasions. Detràs sempre dels pendons de la pàtria en que ha nascut. Ella mai son braç negà a les empreses d'aquí, perquè té molt que agrair als nobles de l’Empordà: Que el deber complint ab fe a ses costes arribaren, i a sa germana lliuraren de les mans de l'agaré. Ella les armes empunya quan batalla sa germana; sempre vol sempre demana, lo mateix que Catalunya. Ella d'iguals fueros gosa; bones idees cultiva, i al que a ses platges arriba, també hospeda carinyosa. Un any encara no fa, que vaig vindré al seno teu Figueres, i en lo cor meu te sento, ditxós, regnar. I siguent lo llaç més fort del meu carinyo sincer, lo constant i dolç plaer en que a m'Ibissa record. Mes paraules no son vanes, ni producte d'il·lusió, al cantar que estim de bo a les dos belles germanes: Amor ab lo qual entenc agraït, de goig inflat, perquè som aquí tractat com si fos un figuerenc.