Anit per aquí hi vengut amor de mi ben vuiguda
si d'intenció no mut ma llibertat tens segura.
I
Perquè tant en es meu gust com tu no n'hi vist ninguna
si t'agrada es peu d'es puig i ho vols ser sa meua dona
Així Déu del cel m'ajut com per mi em pareixes bona.
Sé que en el món m'hi ha dut també et recebeix per nora
Parlem per entendrer-mos i no com qui desimula
que això no és sol·licitud d'anar-hi en classe de broma
Que és un congènit molt just que un mateix s'ocasiona
concedit del Bon Jesús compliguent com a pressones.
No volguent esposar-nos en posar l'ànima en dubte
que em voldria ‘ver-me fus abans d'haver-la perduda
o ni menos ‘ver nascut en tan mala signatura.
Anit per aquí he vengut...
II
En que no parlem diari això no mos ho empedeix,
tu ja saps que voluntari lleialment et recebeix.
Donant-te temps de pensar-hi per dir-me lo que et pareix
si te’n folgues que et demani o es teu gust em desnebeix
I quan tu em desenganyis a ton cor l'hi agraiexc
que en que s'alegria em danygue es sentiment t'alquereix.
Que en voler Déu ajudar-hi un s'aconhorta, em pareix
i es pot viure solitari si sa sort et favoreix.
Sense tenir cap agravi de tu en que et ‘gueses promès;
que jo no em queix de ton pare ni de negún parentesc
I a tu no et tenc oblidada ara encara et repeteix
voldria assortada foses i també ben complaguda.
Si dius que no m'has vuigut hi ha molta escorreguda
mantenguent-me Déu salut si la nostra vida dura
Jo donc un exemple incult firmat amb ‘breviatura.
Anit per aquí he vengut...
III
Es meu pensament t'he dit, tu declarat en voler.
Jo conec que no has mentit aqueixa volta has dit ver.
Arregla’t i bona nit si et queixes no sé perquè.
Ma pressona, t'hi oferit es lloc tens de prendre-la.
Mentre hi som no vui que digues que tant prompte es mut sa fe
i en ‘ver-me’n anat no et fiigues cap correu t'ha de valer;
que si res de jo volies ja saps que vares poder
i anaves fent estaries i ara amb sos altres compter.
Que venguent bones partides si el cas s’ofereixen tria
i si no queda’t fadrina, que cap altre remei queda
I enyores sa companyia si no l'has poguda haver
digues que no l'has vuiguda com savuia quedes bé
I es que no sap que no jug es que te cuc que pelfonyi;
que en ser es blat massa menut vets es vent com se l’enduia
Mira si el ‘guesses venut mentre que encara era bruia
quissà no hauries perdut i ara et quedes al·leluia.
M'adelant més que no puc que ja deus estar creguda
que se jo si has nascut en poca o mala ventura.
Així és que m'has paregut que hi fet sa conversa nul·la
i faré com un poruc que es lloc d'envestir ricula
Per lo tant hi planyegut ‘ver dit paraules amb dubte.
Anit per aquí he vengut...
IV
Si et recorda de l’emprompte que mos ‘narem practicant
jo vaig dir que era es meu compte d'anar seguint endavant.
Si tu n'estaves conforme que t'anàs acompanyant
i si el teu cor no se’n folga que em vagi desenganyant.
Que un altra en ‘niré a veure en que no m'agradi tant,
fe es teu gust, no sigues tonta en que vegis que no et dany,
no vulgues sortir de l’ordre que marca l'Esperit Sant
si el meu cor se’n va i no torna, Déu mos vagi acompanyant.
Sa nostra sort si no és bona que molts ho ignoraran
que puguem anar a la glòria en morir aquell instant.
En venir-me a la memòria és lo que em va atorrollant
‘ver de sofrir es mortuori des nats i es que naixeran.
Per ningú hi ha que petir-hi ni pot més que anar esperant
ni hi val tonto ni sabut en ‘ribar a aquella hora.
Sempre de l'abre ha caigut sa fruita quan es madura
i en que estiga en jovintut s'aire també algun n'esfuia.
T'ho dic perquè no et descuids en qualsevol estretura.
Anit per aquí he vengut...
V
M'han dit que estaves promesa, jo encara no ho hi cregut
que has tengut sa ‘vinentesa jo an això no ho dificult.
L'has tenguda i no l'has presa Deu ser algun hereuet curt
deixa’l anar si em vol creure i espera'l millor si surt.
Que pot ser que s’ofereixi qui et durà millor result
perquè tenguent nom d'hereva ja pots agradar a un munt
I pendrà es que t’aparega per avall o per amunt,
no hi ha nengú que no reini quant està en so millor punt
i en ser mort ja no es batega ni hi val en que facin llum
i així desitgem salut i de Déu del cel bona ajuda.
No et casis a fora gust que un no sap lo que es precura,
tal volta una esclavitud o avorrit anar amb tristura.
Anit per aqui he vengut...
