Cançoner de les Pitiüses

Està vist i comprobat i ho és raó declarada fa més bon brou sa perdiu que es xoriguer amb herba-sana. Dos caçadors de Bellmunt a n'es puig varen anar, volien caçar pardals per la nit fer-se es sopar. Quan ja se feia embrunit dos n'havien agafat eren xoriguer i perdiu, repartir-los han pensat. En Pep n'està aconhortat i en Toni li proposà: –Tu et quedes es xoriguer i sa perdiu meua serà. En Pep duda una miqueta massa no el va contentar –Facem-ho a la biorxa i així més m'agradarà. –A la biorxa ho farem –en Toni li replicà–, sa perdiu serà per mi i es xoriguer teu serà. Tampoc en Pep ho enten xoriguer no vol menjar –Mols jugam a cara o creu que és hora d'anar a sopar. En Toni tira es canet i en es mateix temps cridà: –Si cara, es xoriguer és teu, creu perdiu meua serà. Cara!, es xoriguer és teu ja te'l pots ensarronar. En Pep pren es xoriguer i molt fluixet remugà: –Està vist i comprovat i hi és raó declarada que he de menjar xoriguer en que perdiu més m'agrada.