Totes ses modes canvien, com muda es solei de lloc,
ses que agraden as migdia, perden fama en ser as sol post.
És com una llei divina, que ho afecta casi tot
i cuida ser impossible, que dos generacions,
sobretot si són seguides, adorin un mateix fons.
Així lo que ara s'estila, en vint anys pot haver mort.
Com lo que un dia valia, avui ningú ja no ho vol.
Ses cançons, balls i musiques, que eren des notros majors
tot just avui sobreviuen, a s'UCI amb respirador,
a redòs d'una vitrina, d'un museu de tradicions.
Cada volta és més difícil, trobar qui disfruta això.
Si es xavassen més cantades, per ajuntar es pocs que som
al manco disfrutariem, de sentir a dir cançons.
Sobretot si són derriures, per jo són ses millors
i mentre hi haiga alegria, repicant amb so tambor,
enc que siga moda antiga, es seguiran lligant mots
Totes ses modes canvien...
