Cançoner de les Pitiüses

Oh, coratjut Sant Llorenç mos encomanam a Vós guardau-mos de tots es focs en aquest i a l'altre món Espanyol nascut a Huesca es seus pares foren sants Sants Orienoi i Paciència sa santidat va mamar. De Jovenet se’n ‘nà a Roma I sols una nova quedà que el Papa Sixto Primer de Diaca l'ordenà. Guardar es tresor de l’església li varen encarregar fent llimornes an es fidels que en tenguen necessidat. El Papa Sixto està pres det es martiri se'n va Sant Llorenç corre on ell –Junt amb vós jo vui anar. Vostre sacrifici a Déu sens jo no es pot celebrar. Es diaca ans des ministre sempre l'ha d’avantatjar. –Ni abans, ni junt amb jo ,per tu més cruent serà. Ves a repartir an es pobres tots es bens que tens guardat. En Valerià ja el crida li diu que té que entregar-lo tots es tresors i ses joies que s'església té amagats. Demana un temps de tres dies per tal ricor ajuntar i se n'anà a visitar pobres repartint tot lo guardat. Sanà una nova cristiana d'un mal dolent en es cap fent-li una creu as front i Jesucrist invocar. A un tal Crecenci cego la vista li va tornar fent una creu a cada ui i al cel molt fixo mirar. Sa nova d'aquest miragle sa ciudat va 'travessar molts altres van a cercar-lo a tots la vista tornà. ‘Ribat es plaç des tres dies pes tresors 'nar a entregar es leprosos i es baldats de tot Roma allí ‘juntà Quan ja són davant palaci an en Valerio cridà. Jau es tresors de l’església complint lo que em vau manar. en ser pe’n Llorenç mofats sa ràbia els capgirà duen garfis i escorpins per es sant martiritzat. Ell diu es menjar de sants lo que li volen donar que es que ho han provat abans en el cel amb Déu ja estan. L'assotaren durament llavors el varen penjar i amb ferros vermeis de foc es costats li van cremar. Ell dava gràcies a Déu diguent –Gràcies Jesucrist Déu verdader i fii de Déu, ajudau-me a vos venir. El posen a sa catasta i el varen desconjuntar. Quan allí veren un àngel suor i llàgrimes secar en Valerio diu: –Qui ets? De quin llinatge ets nat? Quines son ses teues arts que de ses penes goig fas? –Jo som nascut a l'Espanya dins Roma hi set educat amb sa llei santa i divina de petitet batiat. Que mai no adorarà a Déus que tots son fruit des pecat que no té por an es turments que amb un micó ja han passat. El calaren dalt un llit com a grilles, allargat, fent-li foc poc a poquet perquè es turment fos més llarg. Mentre li 'naven fent foc a en Valerio crida: –Aquests calius ni son pols des que tu a l'infern tendràs. Vina, canvíem de costat que d'aquest ja estic torrat perquè a s'hora de menjar-me em trobis més assaonat. Dins aquell foc que l'abraça det el cel es uis girà –Gràcies Jesucrist, Déu meu a Vós venc. I va espirar. Tan grossa és sa seua glòria que es pot dir en el món no hi ha cap regió no tenga temple a Sant Llorenç dedicat. Una església dalt Balafia mil vuit-cents dos s'estrenà manat pel bisbe Abat de patró aquest sant calà. Oh, coratjut Sant Llorenç mos encomanam a Vós guardau-mos sempre de foc en aquest i a l'altre món.