Visca es ucs i sa xacota,
ala!, venga, tots a ucar!,
joves, veis, homes i dones,
uquem finsus escanyar.
S'uc és una cosa alegre,
tots sempre 'viem d'ucar,
un jove quan pega un uc,
molt, molt es pot esbravar.
S "atuu" sempre és lo mateix,
no és igual sa "riaia",
moltes n'han fet en el món,
mai n'hi ha 'gut dos iguales.
Es joves uquen de sempre,
uquen 'nant a festetjar,
uquen quan 'caba sa vetla,
un uc els torna a ajuntar...
Ucaven es nostres güelus
quan cridaven a dinar,
ucaven es nostros pares
quan es volien trobar.
Mossènyer sense sotana,
surt a córrer cada nit,
fot uns ucs que el gran dimoni!
voldria el 'guesseu sentit.
Ucava molt també es mestre,
quan feia escola de nits,
arrecarai! Quins ucs feia!
quan 'ribavem a embrunit.
Diuen per tot Portinaitx,
que quan el rei hi va 'nar.
va fer un uc dins Xarraca
que a sa Cala ressonà.
Ucava fort na Maresa,
quan 'nava a caçar eriçons,
allà devers mitja nit,
armada amb fluixa i calçons.
Uquen es homes de Vila,
quan a fora solen 'nar,
es senten molt, molt més homes,
després d'un bon uc pigar.
Ucaven es pastorets,
en ser s'hora d'amollar,
pes ucs sempre ja sabien
per on 'naven a guardar.
En es temps de ses pinyetes,
as puig dones solen 'nar,
uquen com es disfressats,
per ajuntar-se en tornar.
Ucant ningú mai té por,
en sol tenir es que l'escolta,
en ser la nit, ucau fort,
ucant ningú no s'afronta.
Conta sa jaia Xareca,
que una nit s'arregirà,
de seguida va fer un uc,
i sa por se li espassà.
S'ucar molt en ses xacotes,
quan acaben de cantar,
fins es coneixen ses colles,
per sa manera d'ucar.
A temps vei, ja fa molts d'anys
allò si que era ucar,
un uc fet just dalt Balafi,
a Peralta ressonà.
Es ucs ho són alegrança,
veis i joves, tots a ucar,
finsus que es ucs bé s'escoltin
de Benirràs as Vedrà
