Cançoner de les Pitiüses

De gran excelsitud es s'Atalaia ombra de ningun puig mai ha vist, quan tristos i en foscor estan es altres verd hermós d'esperança l'astre del dia l'ha vestit. No hi ha com un matí dalt s'atalaia s’ admira la mar per tots es vents horts, torrents, planes i cases i sa gent trebaiant alegrement. Bella vista te s'Atalaiassa visitans a tot temps ella ha rebut igual de primavera com d'hivernada gent nova i veia sempre n'ha rebut. D'ella es conten rondaies enginyoses que allí n'hi ha llac encantat. Gota d'aigua no es perd com esponja la guarda i la sosten i que una fada fadrina amorosa es cuida des aucells i des pinsans, consers de verderols i caderneres van per aquell paratge entonant. I que un dia uns pastors s'adormiren es anyells van voler guardar quan tengueren set, davant ells caminava fins es uials que allí va fer brotar. Es pastors es desperten i no els troben pes pla volten i tornen a rodar i allà baix, dins es Canal Geneta tots juntets allí els varen trobar. Qui serà que tant de bé mos vol? Gràcies an aquí hem de donar? Som jo sa fada fadrina amorosa que des anyells vos hi vuigut guardar. Sigueu bons, anau a missa i escola fora porfedis i no baraiar. De gran excelsitud es s'Atalaia ombra de ningun puig mai l'ha vist quan tristos i en foscor estan es altres verd hermós d'esperança l'astre del dia l'ha vestit.