Cançoner de les Pitiüses

'Ribà sa festa des poble tots a sa plaça a ballar molt de tambor i castanyoles flaüta i molt d'ucar. Na Pepeta molt remuga li han dit que no hi pot 'nar, ha tengut un mal de panxa i no atura s'esventar. Sa mare frissa casar-la diu: – això es pot adobar, cala’t una figa seca s'esventar s'acabarà. Taponada i ben mudada det an es ball se n'anà. Ja li surt un polit jove sa llarga es posa a ballar. Na Pepeta tant sacsava que es morter es va disparar. Sa figa va caure en terra i es jove la va guipar, 'marrota sa figa seca, amb ses dents l'espolsimà; ja se l'ha dut a sa boca llepant morros la menjà. 'Riben ses dotze rodades s'al·lota ja no aguantà, en voleu de remorella! més que es tambor va sonar. Es jove fa es desmenjat com si no se n'acatàs, repicava castanyoles fins que fluixet li esposà: –Teniu un bon tronadero? S'al·lota li replicà: Heu menjat es tapadero! I mica no s'empatxà.