Cançoner de les Pitiüses

L'any mil nou-cents trenta-sis, quan sa guerra ací ‘ribà, venien es aeroplans moltes proclames a llençar. Un jaiet els replegava i a tothom va demanant: – a què diu es paperet? Quines noves mos diran? –No diu res es paperet! Diuen per no arregirar. Es jaiet no es fatigava i seguia demanant. ‘Ribà es dia set de ‘gost es bombardeig prencipià, tot fum, pols i remorada. es vei de tot s'acatà. Marrotà ses paperetes I correguent se n’anà de un amb un es vesins a tots molt fort increpà: –Quasi res diu es paper! No res diu sa papereta! Aquí avui tots esclatam, si ‘gues dit qualque coseta! Després de molts d'anys s'escolta lo que aquell veiet digué: No res diu sa papereta! Quasi res diu es paper!