Cançoner de les Pitiüses

Un succeït vui contar-vos que fa temps que va passar, quan jo u era petitet sa padrina ho va clusar(?). Ho era s'any de sa fam just acabada sa guerra que tot solia mancar. Una dona de sa vila a sa botiga va ‘nar, Hi ‘via un botiguer més lleig que veure pigar. A sa dona se li encarà –Començau a demanar. –Vui una lliura d'aquí i mitja terça d'allà i posau-m’hi un parei d'ous per ‘cabar de completar. –Es parei d'hus que voleu no vo’ li podré posar, ‘nau a una altra botiga que tal volta allí n'hi haurà. –Per favor home, bon home jo sé que vós en teniu un parei d'amagadets per ses que sovent venim. –Dona, dona contengueu’s molt us voleu propassar, que es que tenc amagadets temps ha els vaig emparaular. Desprès d'aqueixes paraules molt es varen flastomar, sa dona per atrevida i s'home per mal pensar.