Cançoner de les Pitiüses

Un pescador de Porrals per pescar duia dos fures com si nas a fer bunyols i pescava moltes lluces. Tant a tothom intrigava tal manera de pescar que un dia dos s'amagaren per poder-ho aclarar. Se'n ‘nà vora una clotada, una fura en cada mà, quan veigué lluces hi havià tot d'una es posà a cridar. –Mala fúrcia et va parir! Mal llamp et puga escorxar! Ho ets fia de gerret! I d'un peixot des barats! Ets una cranca peluda! Més lletja que un bacallà! Mal rebugada te’n duga! O que jo et pugui enrestar! Ses lluces pigaven bots i se'l volien menjar, estaven molt emprenyades no poder-lo esguanyitar Ja loques de tanta ràbia forçós era mossegar i es mossegaven sa coua com bunyols varen quedar. Es pescador ja comença Venga lluces enrestar! Es senaió caramull amb un micó va quedar. Aquells que hi havia amagats tots dos varen exclamar: –Es flastomar algunes voltes mos pot dar molt bon menjar!