Cançoner de les Pitiüses

Mil sis-cents cinquanta-dos sa pesta aquina ‘ribà, manco sa venda Portmany tot es terme se'n lliurà. Fins es parlar de miragles de sants que els van ajudar que sant Pau els protegia per allina ‘ver estat. Per Sant Rafel molts es moren es comença a mormolar Per que a Portmany no hi ha pesta i Sant Rafel infectat? Desesperats tots ja creuen del cel estar abandonats i sa plaga de s'enveja junt amb s'altra es propagà. Un home molt contagiat Des cas nos pot ‘conhortar i va sortir porta en fora i en es vesins exposà: diu que a Portmany no hi ha pesta? jo vos dic que demà n'hi haurà! Vaig a morir dins s'iglésia! Que es allí on més gent va! De bon pas det a mistral aquell home se n’anà. A sa partió des terme mort i fred cau desplomat envejar a sa sort des altres és un pecat capital. Amb sa voluntat de Déu tots mos hem de conformar. Mil sis-cents cinquanta-dos...