Cançoner de les Pitiüses

Una dona esvalotada banyut s'home va calar abantes de fer un any que es dos 'vien maridat. Amb es que calava banyes molt bé ho tenia pactat perquè pogués 'nar a estar amb ella sense que es seu ho atinàs. Cercaren un ossot d'ase dalt d'una paret calat, volia dir estava sola que es seu lluny se'n 'via 'nat. Si estava dins un forat que baix sa paret hi ha és que té s'home a ca seua; fugir, no res d'atracar. Una nit que s'home deia que havia d'anar a pescar deixà s'os dalt sa paret, però a pescar no se’n 'nà. Ja condormits dins es llit una remor s'escoltà. Ell diu: –pareix que hi ha bruixes! Ella diu: -vaig a pregar! Ja s'aixeca en camisó a sa finestra s'apropà ben fort que es sentís de fora s'oració començà. –Bon Jesús meu ajudau-me! dau-mos tranquil i repòs, que anit m'he n'hi 'nat a jeure sense pensar llevar s'os! Es que estava banda fora fuig com pel diantre encalçat, ella s'entorna an es llit més remor no s'escoltà. S'home atengué un mico, diu a sa dona admirat: –carai! Quina oració! A ses bruixes ha espantat! –‘Redecony si no és de bona! –Qui te l'havia ensenyat? –Ma mare ja la resava, güela i més antepassats.